Albarans del clavari 1653-1654 (SIG. 1123/8)
- ES 7044_AMSP FMH-03-01-01-01-063
- File
- 1653-1654
Albarans del clavari 1653-1654 (SIG. 1123/8)
Albarans del clavari 1654-1655 (SIG. 1123/9)
Albarans del clavari 1655-1656 (SIG. 1123/10)
Albarans del clavari 1656-1658 (SIG. 1123/11)
Albarans del clavari 1658-1659 (SIG. 1123/13)
Albarans del clavari 1704-1705 (SIG. 1128/1)
Albarans del clavari 1705-1706 (SIG. 1128/2)
Albarans del clavari 1706-1707 (SIG. 1128/3)
Albarans del clavari 1707-1708 (SIG. 1128/4)
Albarans del clavari 1708-1709 (SIG. 1128/5)
Albarans del clavari 1710-1711 (SIG. 1128/6)
Albarans del clavari 1711-1712 (SIG. 1128/7)
Albarans del clavari 1711-1712 (SIG. 1128/8)
Albarans del clavari 1712-1713 (SIG. 1128/9)
Albarans del clavari 1713-1714 (SIG. 1128/10)
Albarans del clavari 1714-1715 (SIG. 1128/11)
Albarans del clavari 1715-1716 (SIG. 1128/12)
Albarans del clavari1657-1658 (SIG. 1123/12)
Alguns informes solts sobre cordons sanitaris, llatzerets i contraban
Part of Pesta 1820: Artà, Capdepera, Sant Llorenç i Son Servera
Allistament Servicio Nacional 1813
Part of Fons Búger
Allistament Servicio Nacional 1820
Part of Fons Búger
Allistaments i sortejos milícies 1774-1794
Part of Fons Municipal Històric
Allistaments i sortejos milícies 1798
Part of Fons Municipal Històric
Cases de la possessió d'Almallutx a Escorca. El pla d'aquesta possessió conforma l'embassament del Gorg Blau que s'obrí el 1971.
Part of Fons fotogràfic Antoni Palou
Altar adornat amb una estàtua de la Verge. Podria tractar-se de la casa d’Antoni Palou Pons, rector de sa Pobla de 1924-1950, ubicada al carrer Gran cantonada amb el carrer Lluna de Sa Pobla.
Part of Fons fotogràfic Antoni Palou
Vista de l’altar d’una església.
Part of Fons fotogràfic Jeroni Juan Tous
Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior. Es pot dir que la Seu és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia.
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.
http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0
http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD
Juan Tous, Jeroni
Altar major de l'Església de Sa Pobla
Part of Fons fotogràfic Antoni Palou
Vista de l’altar major de l’església parroquial de Sant Antoni Abat de Sa Pobla, construït l’any 1868, amb la imatge de Sant Margalida.
Altar major de l'Església de Sa Pobla
Part of Fons fotogràfic Antoni Palou
Vista de l’altar major de l’església parroquial de Sant Antoni Abat de Sa Pobla, construït l’any 1868, amb la imatge de Sant Margalida
Altar Major de l'oratori de Crestatx, Sa Pobla
Part of Fons fotogràfic Antoni Palou
Vista de l’altar Major de l’oratori de Crestatx a Sa Pobla amb el retaule de Santa Margalida, construït entre 1673-74 per l’escultor Guillem Torres i pel pintor Miquel Company.
Altar major església de Sa Pobla
Part of Fons fotogràfic Antoni Palou
Vista de l’altar major de l’església parroquial de Sant Antoni Abat de Sa Pobla, construït l’any 1868, amb la imatge de Sant Margalida.
Altres documents relacionats amb el Llatzeret de Palma
Part of Pesta 1820: Artà, Capdepera, Sant Llorenç i Son Servera
Documents ordenats cronològicament en el seu conjunt.
Junta Superior de Sanitat de les Illes Balears
Aquesta alzina del pla de Lanzell de la possessió de Sant Martí de Vilafranca fou un del motius més estimats a l'hora de fotografiar del nostre productor Climent Picornell.
Aquesta alzina del pla de Lanzell de la possessió de Sant Martí de Vilafranca fou un del motius més estimats a l'hora de fotografiar del nostre productor Climent Picornell. Posta de sol
Aquesta alzina del pla de Lanzell de la possessió de Sant Martí de Vilafranca fou un del motius més estimats a l'hora de fotografiar del nostre productor Climent Picornell.
Aquesta alzina del pla de Lanzell de la possessió de Sant Martí de Vilafranca fou un del motius més estimats a l'hora de fotografiar del nostre productor Climent Picornell.
Aquesta alzina del pla de Lanzell de la possessió de Sant Martí de Vilafranca fou un del motius més estimats a l'hora de fotografiar del nostre productor Climent Picornell.
Alzina de Lanzell, posta de sol
Aquesta alzina del pla de Lanzell de la possessió de Sant Martí de Vilafranca fou un del motius més estimats a l'hora de fotografiar del nostre productor Climent Picornell.
Alzina de Lanzell, posta de sol
Aquesta alzina del pla de Lanzell de la possessió de Sant Martí de Vilafranca fou un del motius més estimats a l'hora de fotografiar del nostre productor Climent Picornell.
Alzina de Lanzell, posta de sol
Aquesta alzina del pla de Lanzell de la possessió de Sant Martí de Vilafranca fou un del motius més estimats a l'hora de fotografiar del nostre productor Climent Picornell.
Alzina de Lanzell, posta de sol
Aquesta alzina del pla de Lanzell de la possessió de Sant Martí de Vilafranca fou un del motius més estimats a l'hora de fotografiar del nostre productor Climent Picornell.
Alzina de Lanzell, sortida de sol
Aquesta alzina del pla de Lanzell de la possessió de Sant Martí de Vilafranca fou un del motius més estimats a l'hora de fotografiar del nostre productor Climent Picornell.
Sementer amb una alzina solitària a la possessió de Son Perot d'Orient. Al fons podem veure el puig de Son Vidal (informació toponímica de Tomàs Vibot).
Sementer a la possessió dels Binis d'Escorca (informació toponímica de Tomàs Vibot).
Camp llaurat i una alzina solitària amb un cel amenaçador, a més a més apareix l'ombra del fotògraf a l'esquerra.
Sementer de la possessió dels Binis d'Escorca (informació toponímica de Tomàs Vibot).
Alzina solitària voltada d'ovelles
Vista de camps sembrats i bestiar pasturant de la possessió de Maçana (Campanet) (informació toponímica de Tomàs Vibot).
Alzinar a la serra de Tramuntana
Al·lota duu a cavall a un nin mes petit
al·lota prenen el sol a una lanxa
Al·lotea amb bicicletes a un camí de fora vila
Unes nines i el fill major de Climent Toni amb unes bicicletes ronden per un camí foraviler, acompanyats d'un quissó.
Es tracta de Jaume Guasp, "Xico", de d'Alaró, amic personal del nostre fotògraf. En aquest cas el veiem aguantant dos ous considerables d'estruç.
Antoni Picornell, pare de Climent, amb una llaunada de panades
Antoni Picornell, pare de Climent, amb una llaunada de panades
Amb una palangana d'esclata-sangs
El pare de Climent Picornell amb una palangana d'esclata-sangs.
Fotografia d'un ametlerar a la zona del Rafal Aixat, a Sant Joan.
Ametlers en flor i el Rafal Aixat
Fotografia de l'ametlerar i les cases de la possessió del Rafal Aixat.
Ametlers en flor i el Rafal Aixat
Fotografia de l'ametlerar i les cases de la possessió del Rafal Aixat.
Paisatge emboirat d'un camp sembrat amb ametlers.
Amic amb fills de Climent al jaciment de les Païsses d'Artà
Un amic i els dos fills, Arnau i Toni, de Climent al portal d'entrada del jaciment talaiòtic de les Païsses d'Artà.
Retrat de Margalida Company "Peçol" i una amiga assegudes a la paret que enrevoltava l'antic camp de futbol de Son Juny de la vila de Sant Joan.
Part of Fons Municipal Històric
Part of Fons Municipal Històric
Amillarament 1864-1933 (sig 567)
Part of Fons Municipal de Deià
Amillarament 1895-1939 (sig 556)
Part of Fons Municipal de Deià
La documentació es troba divida en dues capses arxivadores. La primera, 556 (1), comprèn documents de 1895 a 1912; la segona, 556 (2), de 1913 a 1939.
Amillaraments 1880-1898 (SIG. 930)
Part of Fons Municipal de Porreres
Part of Fons Municipal de Porreres
Amillaraments 1901-1908 (SIG. 931)
Part of Fons Municipal de Porreres
Amillaraments 1910-1924 (SIG. 932)
Part of Fons Municipal de Porreres
Ajuntament de Porreres
Amillaraments 1918-1929 (SIG. 933)
Part of Fons Municipal de Porreres
Amillaraments 1934, 1936-1939 (SIG. 934)
Part of Fons Municipal de Porreres
Ajuntament de Porreres
Ànec blanc ("Tadorna tadorna")
Ànec blanc ("Tadorna tadorna")
Ànec cullerot comú ("Anas clypeata")
Ànec cullerot comú ("Anas clypeata")
Ànec cullerot comú ("Anas clypeata")
Ànec cullerot comú ("Anas clypeata")
Ànec cullerot comú ("Anas clypeata")