- ES 7040 AHUIB FAP-C64-C64/22
- Ítem
- [ca. 1920-1940]
Part deFons fotogràfic Antoni Palou
Vista de l’altar d’una església.
12836 resultats amb objectes digitals Mostra els resultats amb objectes digitals
Part deFons fotogràfic Antoni Palou
Vista de l’altar d’una església.
Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior. Es pot dir que la Seu és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia.
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.
http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0
http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD
Juan Tous, Jeroni
Altar major de l'Església de Sa Pobla
Part deFons fotogràfic Antoni Palou
Vista de l’altar major de l’església parroquial de Sant Antoni Abat de Sa Pobla, construït l’any 1868, amb la imatge de Sant Margalida.
Altar major de l'Església de Sa Pobla
Part deFons fotogràfic Antoni Palou
Vista de l’altar major de l’església parroquial de Sant Antoni Abat de Sa Pobla, construït l’any 1868, amb la imatge de Sant Margalida
Altar Major de l'oratori de Crestatx, Sa Pobla
Part deFons fotogràfic Antoni Palou
Vista de l’altar Major de l’oratori de Crestatx a Sa Pobla amb el retaule de Santa Margalida, construït entre 1673-74 per l’escultor Guillem Torres i pel pintor Miquel Company.
Altar major església de Sa Pobla
Part deFons fotogràfic Antoni Palou
Vista de l’altar major de l’església parroquial de Sant Antoni Abat de Sa Pobla, construït l’any 1868, amb la imatge de Sant Margalida.
Aquesta alzina del pla de Lanzell de la possessió de Sant Martí de Vilafranca fou un del motius més estimats a l'hora de fotografiar del nostre productor Climent Picornell.
Aquesta alzina del pla de Lanzell de la possessió de Sant Martí de Vilafranca fou un del motius més estimats a l'hora de fotografiar del nostre productor Climent Picornell. Posta de sol
Aquesta alzina del pla de Lanzell de la possessió de Sant Martí de Vilafranca fou un del motius més estimats a l'hora de fotografiar del nostre productor Climent Picornell.
Aquesta alzina del pla de Lanzell de la possessió de Sant Martí de Vilafranca fou un del motius més estimats a l'hora de fotografiar del nostre productor Climent Picornell.
Aquesta alzina del pla de Lanzell de la possessió de Sant Martí de Vilafranca fou un del motius més estimats a l'hora de fotografiar del nostre productor Climent Picornell.
Alzina de Lanzell, posta de sol
Aquesta alzina del pla de Lanzell de la possessió de Sant Martí de Vilafranca fou un del motius més estimats a l'hora de fotografiar del nostre productor Climent Picornell.
Alzina de Lanzell, posta de sol
Aquesta alzina del pla de Lanzell de la possessió de Sant Martí de Vilafranca fou un del motius més estimats a l'hora de fotografiar del nostre productor Climent Picornell.
Alzina de Lanzell, posta de sol
Aquesta alzina del pla de Lanzell de la possessió de Sant Martí de Vilafranca fou un del motius més estimats a l'hora de fotografiar del nostre productor Climent Picornell.
Alzina de Lanzell, posta de sol
Aquesta alzina del pla de Lanzell de la possessió de Sant Martí de Vilafranca fou un del motius més estimats a l'hora de fotografiar del nostre productor Climent Picornell.
Alzina de Lanzell, sortida de sol
Aquesta alzina del pla de Lanzell de la possessió de Sant Martí de Vilafranca fou un del motius més estimats a l'hora de fotografiar del nostre productor Climent Picornell.
Sementer amb una alzina solitària a la possessió de Son Perot d'Orient. Al fons podem veure el puig de Son Vidal (informació toponímica de Tomàs Vibot).
Sementer a la possessió dels Binis d'Escorca (informació toponímica de Tomàs Vibot).
Camp llaurat i una alzina solitària amb un cel amenaçador, a més a més apareix l'ombra del fotògraf a l'esquerra.
Sementer de la possessió dels Binis d'Escorca (informació toponímica de Tomàs Vibot).
Alzina solitària voltada d'ovelles
Vista de camps sembrats i bestiar pasturant de la possessió de Maçana (Campanet) (informació toponímica de Tomàs Vibot).
Alzinar a la serra de Tramuntana
Al·lota duu a cavall a un nin mes petit
al·lota prenen el sol a una lanxa
Al·lotea amb bicicletes a un camí de fora vila
Unes nines i el fill major de Climent Toni amb unes bicicletes ronden per un camí foraviler, acompanyats d'un quissó.
Es tracta de Jaume Guasp, "Xico", de d'Alaró, amic personal del nostre fotògraf. En aquest cas el veiem aguantant dos ous considerables d'estruç.
Antoni Picornell, pare de Climent, amb una llaunada de panades
Antoni Picornell, pare de Climent, amb una llaunada de panades
Amb una palangana d'esclata-sangs
El pare de Climent Picornell amb una palangana d'esclata-sangs.
Fotografia d'un ametlerar a la zona del Rafal Aixat, a Sant Joan.
Ametlers en flor i el Rafal Aixat
Fotografia de l'ametlerar i les cases de la possessió del Rafal Aixat.
Ametlers en flor i el Rafal Aixat
Fotografia de l'ametlerar i les cases de la possessió del Rafal Aixat.
Paisatge emboirat d'un camp sembrat amb ametlers.
Amic amb fills de Climent al jaciment de les Païsses d'Artà
Un amic i els dos fills, Arnau i Toni, de Climent al portal d'entrada del jaciment talaiòtic de les Païsses d'Artà.
Retrat de Margalida Company "Peçol" i una amiga assegudes a la paret que enrevoltava l'antic camp de futbol de Son Juny de la vila de Sant Joan.
Ànec blanc ("Tadorna tadorna")
Ànec blanc ("Tadorna tadorna")
Ànec cullerot comú ("Anas clypeata")
Ànec cullerot comú ("Anas clypeata")
Ànec cullerot comú ("Anas clypeata")
Ànec cullerot comú ("Anas clypeata")
Ànec cullerot comú ("Anas clypeata")
Ànec cullerot comú ("Anas clypeata")
Ànec cullerot comú ("Anas clypeata")
Ànec cullerot comú ("Anas clypeata")
Ànec cullerot comú ("Anas clypeata")
Ànec cullerot comú ("Anas clypeata")
Ànec cullerot comú ("Anas clypeata")
Ànec cullerot comú ("Anas clypeata")
Ànec cullerot comú ("Anas clypeata")
Ànec cullerot comú ("Anas clypeata")
Ànec cullerot comú ("Anas clypeata")
Ànec cullerot comú ("Anas clypeata")
Ànec gris ("Mareca strepera") volant
Ànec xiulador ("Anas penelope")
Ànecs cullerots comuns ("Anas clypeata")
Àneda rossa ("Anas platyrhynchos")
Aniversari familiar de Climent: la seva cosina Catalina Picornell i Ramon Esteban festegen els anys del seu fill Carles.
Ànnera peixatera ("Mergus serrator")
Picornell Bauzà, Climent
Ànnera peixatera ("Mergus serrator")
Ànneres blanques ("Tadorna tadorna")
Diapositiva on podem veure l'antic cambril del santuari de Lluc.
Més informació a
http://www.mallorcaweb.com/reportatges/monestirs-i-santuaris/santuari-de-lluc/1/#inicicont
Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu. Vista de l'antic cor central de la Seu.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior. Es pot dir que la Seu és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia.
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.
http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0
http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD
Juan Tous, Jeroni
Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu. Vista de l'antic presbiteri.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior. Es pot dir que la Seu és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia.
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.
http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0
http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD
Juan Tous, Jeroni
Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu. Vista de l'antic presbiteri.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior. Es pot dir que la Seu és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia.
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.
http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0
http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD
Juan Tous, Jeroni
Antoni Bonet "Síndic " per la serra de Tramuntana
Retrat d'Antoni Bonet "Síndic" sota un pedrolot a la Serra, un dia d'excursió.
Antoni Climent amb el seu net en braços
Retrat de Toni Picornell "Climent", pare del nostre fotògraf, i el seu net major en braços. El padrí mostra uns nísperos al nadó,
Antoni Picornell i Guillem Marió al bosc
Antoni Picornell, fill major de Climent, i Guillem Florit Caimari "Marió" amb un detector de metalls al bosc.
Retrat d'Antono Cabello d'excursió a la Foradada.
Part deFons fotogràfic Antoni Palou
Grup de gent en un interior, dinar sobre la taula.
Àpat a la possessió de sa Torre de Vernissa, Alcúdia
Part deFons fotogràfic Antoni Palou
Àpat amb motiu de la inauguració de l'oratori de la possessió de sa Torre de Vernissa. Alcúdia 2 Març de 1916.
Arbre nu, lluna creixent i posta de sol