- ES 7040 AHUIB FOLK-TRE-TFG-022
- Ítem
- 2018 - 2019
Part deFons Arxiu de Folklore
Juan Sitjar, Maria Magdalena
716 resultats amb objectes digitals Mostra els resultats amb objectes digitals
Part deFons Arxiu de Folklore
Juan Sitjar, Maria Magdalena
Part deFons Arxiu de Folklore
Roc Quetglas, Daniel
Acudits / Magda Barceló Miquel
Part deFons Arxiu de Folklore
Barceló Miquel, Magda
Acudits / Maria del Mar Tous Llabrés
Part deFons Arxiu de Folklore
Guiscafrè Danús, Jaume
Pescador adobant les xarxes en un lloc típic de Palma, al passeig Marítim devora el moll vell, a l'esquerra es pot entreveure la Llotja.
Advertencia para los comandantes de los tercios de Urbanos forenses
Ajuntament de Palma
Aeroport Son Bonet. Autocars i edifici
Aeroport Son Bonet. Avions i edifici
Aeroport Son Bonet. Passatgers i edifici
Vista de la façana de l'Ajuntament de Palma, plaça de Cort.
Rotger Buïls, Vicenç
Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior. Es pot dir que la Seu és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia.
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.
http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0
http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD
Juan Tous, Jeroni
Altres documents relacionats amb el Llatzeret de Palma
Part dePesta 1820: Artà, Capdepera, Sant Llorenç i Son Servera
Documents ordenats cronològicament en el seu conjunt.
Junta Superior de Sanitat de les Illes Balears
Vista de Palma entre ametlers florits.
Rotger Buïls, Vicenç
Vista de Palma entre ametlers florits.
Rotger Buïls, Vicenç
Vista de Palma entre ametlers florits.
Rotger Buïls, Vicenç
Vista de Palma entre ametlers florits.
Rotger Buïls, Vicenç
Part deFons Arxiu de Folklore
Valriu Llinàs, Caterina
Anònim - Bases y plan para una topografía médica de Palma
Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears
Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu. Vista de l'antic cor central de la Seu.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior. Es pot dir que la Seu és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia.
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.
http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0
http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD
Juan Tous, Jeroni
Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu. Vista de l'antic presbiteri.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior. Es pot dir que la Seu és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia.
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.
http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0
http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD
Juan Tous, Jeroni
Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu. Vista de l'antic presbiteri.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior. Es pot dir que la Seu és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia.
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.
http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0
http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD
Juan Tous, Jeroni
Aplec de documents etnopoètics / Aina Amer Borràs
Part deFons Arxiu de Folklore
Amer Borràs, Aina
Aplec de documents etnopoètics / Ivan Albesa Costa
Part deFons Arxiu de Folklore
Albesa Costa, Ivan
Aplec de documents etnopoètics / Laura Adrover Amez
Part deFons Arxiu de Folklore
Adrover Amez, Laura
Aplec de documents etnopoètics / Llucia Serra Ferre
Part deFons Arxiu de Folklore
Serra Ferre, Llucia
Apuntes crítico-médicos para la historia del cólera, padecido en Palma en 1865
Autosefa, J. J. L.
Arc àrab del carrer de l'Almudaina
Vista del carrer de l'Almudaina, amb el l'arc característic que el travessa de part a part. Porta d'origen romà que els musulmans i cristians transformaren.
Rotger Buïls, Vicenç
Arc àrab del carrer de l'Almudaina
Vista del carrer de l'Almudaina, amb el l'arc característic que el travessa de part a part. Porta d'origen romà que els musulmans i cristians transformaren.
Rotger Buïls, Vicenç
Arc àrab del carrer de l'Almudaina
Vista del carrer de l'Almudaina, amb el l'arc característic que el travessa de part a part. Porta d'origen romà que els musulmans i cristians transformaren.
Rotger Buïls, Vicenç
Vista del carrer de l'Almudaina, amb el l'arc característic que el travessa de part a part. Porta d'origen romà que els musulmans i cristians transformaren.
Rotger Buïls, Vicenç
Arribada de la infanta Isabel [de Borbó]
Diapositiva sobre la visita de la infanta Isabel de Borbó (1913).
Una gentada al moll espera la infanta.
El juliol de 1913 visità Mallorca Isabel de Borbó i Borbó, on desembarcà del vapor Jaume I al port de Palma, i realitzà diverses visites a localitats mallorquines: Pollença, Lluc... També realitzà una visita a Menorca, amb sortida des d'Alcúdia fins a Ciutadella on començà el seu recorregut per l'illa.
Arribada de la infanta Isabel [de Borbó]
Diapositiva sobre la visita de la infanta Isabel de Borbó (1913).
Arribada a Palma de la infanta entre les autoritats civils i militars.
El juliol de 1913 visità Mallorca Isabel de Borbó i Borbó, on desembarcà del vapor Jaume I al port de Palma, i realitzà diverses visites a localitats mallorquines: Pollença, Lluc... També realitzà una visita a Menorca, amb sortida des d'Alcúdia fins a Ciutadella on començà el seu recorregut per l'illa.
Arribada de la infanta Isabel [de Borbó]
Diapositiva sobre la visita de la infanta Isabel de Borbó (1913).
La gent mira passar el carruatge de la infanta pel moll.
El juliol de 1913 visità Mallorca Isabel de Borbó i Borbó, on desembarcà del vapor Jaume I al port de Palma, i realitzà diverses visites a localitats mallorquines: Pollença, Lluc... També realitzà una visita a Menorca, amb sortida des d'Alcúdia fins a Ciutadella on començà el seu recorregut per l'illa.
Arribada de la infanta Isabel [de Borbó]
Diapositiva sobre la visita de la infanta Isabel de Borbó (1913).
El carruatge de la infanta al moll.
El juliol de 1913 visità Mallorca Isabel de Borbó i Borbó, on desembarcà del vapor Jaume I al port de Palma, i realitzà diverses visites a localitats mallorquines: Pollença, Lluc... També realitzà una visita a Menorca, amb sortida des d'Alcúdia fins a Ciutadella on començà el seu recorregut per l'illa.
Arribada de la infanta Isabel [de Borbó]
Diapositiva sobre la visita de la infanta Isabel de Borbó (1913).
El carruatge de la infanta al moll.
El juliol de 1913 visità Mallorca Isabel de Borbó i Borbó, on desembarcà del vapor Jaume I al port de Palma, i realitzà diverses visites a localitats mallorquines: Pollença, Lluc... També realitzà una visita a Menorca, amb sortida des d'Alcúdia fins a Ciutadella on començà el seu recorregut per l'illa.
Arribada de la infanta Isabel [de Borbó]
Diapositiva sobre la visita de la infanta Isabel de Borbó (1913).
Els militars formats esperen la infanta al moll.
El juliol de 1913 visità Mallorca Isabel de Borbó i Borbó, on desembarcà del vapor Jaume I al port de Palma, i realitzà diverses visites a localitats mallorquines: Pollença, Lluc... També realitzà una visita a Menorca, amb sortida des d'Alcúdia fins a Ciutadella on començà el seu recorregut per l'illa.
Associació Música i Joves de Palma de Mallorca. Butlletí informatiu, nº2. Març 1993
Número 2 de la publicació Associació Música i Joves de Palma de Mallorca. Butlletí informatiu. Març 1993
Associació Música i Joves
Barques de pesca al port de Palma
Vista carrer típic de l'època pertanyent al barri del Puig de Sant Pere, on es troba l'església de la Santa Creu.
Rotger Buïls, Vicenç
Biobibliografia del Pare Gabriel Llompart. / Joan Bauzà Bosch
Part deFons Arxiu de Folklore
Bauzà Bosch, Joan
Bosch y Miralles, Antonio
Bosch y Miralles, Antonio
Butlletí Informatiu de la Universitat de Palma de Mallorca, nº1. Desembre 1983
Número 1 de la publicació Butlletí Informatiu de la Universitat de Palma de Mallorca. Desembre 1983.
Universitat de les Illes Balears (UIB)
Can Barberà i el Castell de Bellver
Vista de Can Barberà i del Castell de Bellver des del passeig Marítim.
Rotger Buïls, Vicenç
Cançons populars / Maria Mesquida i Jaume i Marta Juan i Roca
Part deFons Arxiu de Folklore
Mesquida i Jaume, Maria
Capella del Seminari el dia de l'eclipsi total de sol
Diapositiva en què podem veure com una sèrie d’eclesiàstics observen l’eclipsi total de sol que va tenir lloc el 1905. Segons Gabriel Seguí i Trobat, a l’article “Emili Sagristà i Llompart en el seu context”, publicat al llibre “Conferències de les Jornades de commemoració i estudi de l’eclipsi total de sol (1905)”, editat a Palma el 2005, diu que el bisbe Campins va fer habilitar i augmentar els aparells astronòmics que ja es tenien, a més de crear l’Observatori del Seminari de forma oficial,i del qual va nomenar director el reverend Antoni Canals, professor d’Astronomia del Seminari.
El Butlletí Oficial del Bisbat de Mallorca va publicar la crònica d’observació de l’eclipsi mitjançant la qual sabem les persones que, en principi, assistiren a l’esdeveniment extraordinari de l’eclipsi total de sol d’aquell 1905: Antoni Canals, Ildefons Rullan, Rafel Cifre, Joan Aguiló, Andreu Nicolau, Emili Sagristà, Francesc Pou, Guillem Oliver, Joan Garau, Sebastià Esteve i Joan Quetglas, preveres de la diòcesi; Bartomeu Caldentey i Bartomeu Bordoy, religiosos; i l’arquitecte català Joan Rubió.
Mossèn Emili Sagristà, després d’acabar els seus estudis de capellà, el 1907 passà a ser professor del Seminari i director de l’observatori astronòmic, tasques que desenvolupà durant una cinquantena d’anys.
Carrer "Conquistador" Manifestació de protesta per la mort de Canalejas
Diapositiva d'una manifestació a Palma per la mort en un atemptat a Madrid de Canalejas (1912).
José Canalejas Méndez (1854-1912). Polític espanyol que a l'hora de la seva mort per atemptat a la Puerta del Sol de Madrid era president del Consell de Ministres de l'Estat espanyol pel Partit Liberal. Havia ostentat càrrecs diversos a l'administració de l'estat. El 1910 va ser nomenat Cap de govern després de la Setmana Tràgica a Barcelona (1909), així com per la caiguda d'Antoni Maura i Montaner. Durant el seu mandat va establir el servei militar obligatori i va limitar l'establiment a l'Estat espanyol d'ordres religioses.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Atemptat_contra_Jos%C3%A9_Canalejas
Podeu veure un curtmetratge de l'època ons es representa l'atemptat i es veu la gran consternació que produí la seva mort a través de grans manifestacions populars. http://www.youtube.com/watch?v=9mq8XCooL5k
Hem pogut determinar aquestes dates i fets gràcies a la nota apareguda a l'"ABC" del 18-11-1912, pàg. 10 a l'article "Duelos y homenajes" http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1912/11/18/010.html
Vista del carrer de l'Almudaina, amb el l'arc característic que el travessa de part a part. Porta d'origen romà que els musulmans i cristians transformaren.
Rotger Buïls, Vicenç
Vista del carrer de l'Almudaina, amb el l'arc característic que el travessa de part a part. Porta d'origen romà que els musulmans i cristians transformaren.
Rotger Buïls, Vicenç
Vista del carrer de l'Almudaina, amb el l'arc característic que el travessa de part a part. Porta d'origen romà que els musulmans i cristians transformaren.
Rotger Buïls, Vicenç
Vista del carrer de l'Almudaina, amb el l'arc característic que el travessa de part a part. Porta d'origen romà que els musulmans i cristians transformaren.
Rotger Buïls, Vicenç
Vista del carrer Jame III des de la plaça de les Tortugues.
Rotger Buïls, Vicenç
Vista carrer típic de l'època per a la vida noctura de Palma [carrer Apuntadors]
Rotger Buïls, Vicenç
Carrer típic [Puig de Sant Pere]
Vista d'un carrer típic del barri del Puig de Sant Pere.
Rotger Buïls, Vicenç
"Carrusel" marí a l'arribada de la infanta Isabel de Borbó
Diapositiva sobre la visita de la infanta Isabel de Borbó (1913).
Espectacle marítim en honor a la infanta al moll.
El juliol de 1913 visità Mallorca Isabel de Borbó i Borbó, on desembarcà del vapor Jaume I al port de Palma, i realitzà diverses visites a localitats mallorquines: Pollença, Lluc... També realitzà una visita a Menorca, amb sortida des d'Alcúdia fins a Ciutadella on començà el seu recorregut per l'illa.
["Carrusel" marí a l'arribada de la infanta Isabel de Borbó]
Diapositiva sobre la visita de la infanta Isabel de Borbó (1913).
Espectacle marítim en honor a la infanta al moll.
El juliol de 1913 visità Mallorca Isabel de Borbó i Borbó, on desembarcà del vapor Jaume I al port de Palma, i realitzà diverses visites a localitats mallorquines: Pollença, Lluc... També realitzà una visita a Menorca, amb sortida des d'Alcúdia fins a Ciutadella on començà el seu recorregut per l'illa.
["Carrusel" marí a l'arribada de la infanta Isabel de Borbó]
Diapositiva sobre la visita de la infanta Isabel de Borbó (1913).
Espectacle marítim en honor a la infanta al moll.
El juliol de 1913 visità Mallorca Isabel de Borbó i Borbó, on desembarcà del vapor Jaume I al port de Palma, i realitzà diverses visites a localitats mallorquines: Pollença, Lluc... També realitzà una visita a Menorca, amb sortida des d'Alcúdia fins a Ciutadella on començà el seu recorregut per l'illa.
Carta adreçada a l'Acadèmia trametent una informació del Ministerio de Gobernación
Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears
Carta al ministre de la Governació amb motiu dels problemes del Llatzaret de Palma
Junta Superior de Sanitat de les Illes Balears
Carta sobre l'estat del llatzeret de Palma
Part dePesta 1820: Artà, Capdepera, Sant Llorenç i Son Servera
Trias, Pablo José
Vista de la façana principal de l'Ajuntament de Palma des de la plaça de Cort.
Rotger Buïls, Vicenç
Casa de Socors de Palma - Assistència pública domiciliària
Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears
Casa de Socors de Palma - Assistència pública domiciliària
Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears
Vista del castell de Bellver. Detall de la torre.
Rotger Buïls, Vicenç
Vista aèria del castell de Bellver
Rotger Buïls, Vicenç
Vista del castell de Bellver
Rotger Buïls, Vicenç
Vista del castell de Bellver.
Rotger Buïls, Vicenç
Vista del castell de Bellver.
Rotger Buïls, Vicenç
Vista del castell de Bellver.
Rotger Buïls, Vicenç
Vista del castell de Bellver. Detall lateral de l'edifici.
Rotger Buïls, Vicenç
Vista del castell de Bellver.
Rotger Buïls, Vicenç
Vista del castell de Bellver.
Rotger Buïls, Vicenç
Vista del claustre gòtic del convent Sant Francesc
Rotger Buïls, Vicenç
Vista del claustre gòtic del convent Sant Francesc
Rotger Buïls, Vicenç
Claustre del convent de Sant Francesc
Claustre del convent de Sant Francesc
Claustre del convent de Sant Francesc (II)
Claustre del convent de Sant Francesc (III)
Claustre del convent de Sant Francesc (IV)
Claustre del convent de Sant Francesc (V)