Fons FPSL - Fons Papers de Son Lledó

Àrea d'identificació

Codi de referència

ES 7040 AHUIB FPSL

Títol

Fons Papers de Son Lledó

Data(es)

  • 1572 - 1897 (Accumulation)

Nivell de descripció

Fons

Volum i suport

8 caixes, 3.378 documents. Còpia digital

Àrea de context

Nom del productor

Història biogràfica

Història arxivística

El fons anomenat Papers de Son Lledó, retornat a la família Puigdorfila però amb còpia digital a l’Arxiu històric de la Universitat de les Illes Balears, formava part de l’arxiu Puigdorfila, que conserva la família a la possessió de Mainou, al municipi de Montuïri, i que de manera circumstancial, i no originàriament, es trobava a Son Lledó, on darrerament vivien els actuals descendents, abans que la casa de la finca passés a la UIB.
L’arxiu devia procedir de la casa de Palma can Puigdorfila, avui desapareguda, del carrer de Puigdorfila, habitada per la família durant segles, on devien passar la major part de l’any. Es va traslladar quan la família va passar a viure habitualment a Son Lledó. És lògic, doncs, que l’arxiu seguís el mateix trajecte que els propietaris, com els mobles i estris, en canviar de
domicili.
Aquests documents donen una idea de l’antiga tradició que va mantenir i va conservar aquesta família, de la vasta propietat amb què ha estat relacionada aquests darrers segles, i del paper que va tenir en la vida social i política de la ciutat.

Origen de l'ingrés o de la transferència

Àrea de contingut i estructura

Abast i contingut

Aquests documents ocupen vuit unitats d’instal·lació a la UIB (caixes d’arxiu de mida foli, de 10 cm de gruix), que sumen un total de 3.378 documents familiars, majoritàriament generats durant els segles XVIII i XIX, molt més abundant la documentació d’aquest últim segle. Hi ha uns quants documents que són datats al segle XVII. Hi ha un capbreu del Sant Sepulcre, de Francina Puigdorfila, que porta la data MDLXXII, així com un contracte d’arrendament del Mas Nou de MDLXXV. Les dates extremes dels Papers de Son Lledó són doncs 1572- 1891, si considerem aquests documents puntuals del segle XVI.
Aquesta documentació respon a una tipologia d’arxiu personal, familiar i domèstic, generada pels diferents membres. Organitzada en carpetes, que formen sèries, correspondències, comptabilitats, papers de família... reflecteix els principals episodis de la nissaga.
Genealogies pròpies i de les famílies amb qui s’entronquen, documents matrimonials, certificats de baptisme i algunes escriptures. Altres documents són relacionats amb el dret de la propietat, com testaments, plets, alous, censos (“censals”), accions, deutes, pagarés, hipoteques... Una testamentaria que va portar la senyora Aina Brondo (1829) amb altres
familiars.
Les cartes de família de la mateixa senyora Aina, la correspondència del senyor Gaspar, el pare, la del senyor Jordi, el germà canonge. La del senyor Felip, el nét, que en fou potser la figura més destacada, primer com a batlle, després com a governador civil i després com a diputat a Corts. El seu arxiu es relaciona amb els seus càrrecs personals, i la intervenció en la
remodelació de l’Hospital General, i les obres dels teatres, i aporta dades al coneixement de la vida ciutadana del segle XIX.
Conté unes comptabilitats molt variades generades per la despesa o el cobrament de les seves activitats corresponents. I els comptes domèstics, de despesa per aliments, compra de vaixella, obres de reforma de les cases, despeses generals d’enllumenat, contribucions.
També hi ha treballs de menestrals, ferrers, fusters, basters, lampistes, arranjament de cotxes i galeres, i relacionats amb el vestit, com costurera, sastre, barreteria, sabates. Tot un mostrari de documents, costums i oficis, que defineixen una època.
Dins les comptabilitats, n’hi ha algunes de les més primàries dins l’economia casolana, com el bescanvi de farina lliurada al forner per pa durant tot l’any, que sembla que es refereix al senyor Jordi, fill del senyor Gaspar, que era canonge, i del qual també hi ha documentació referida a obres piadoses.
Durant els anys 1882-1883 es manté correspondència gairebé diària, almenys més que setmanal, amb el majoral de Mainou (o Mas Nou), en la qual aquest dóna compte de la producció de la finca, en les seves diferents fases de l’any agrícola, així com de les
conseqüències climatològiques sobre “s’anyada”, de vi o d’oli, i la collita de l’ametlla. En fer-se un inventari d’aquests documents a l’arxiu de la UIB no es va alterar l’organització que hi havia originàriament, davant del risc de separar documents que podrien perdre la seva datació i el seu context. Això mateix fa que algun document traspaperat aparegui en una sèrie
que no sembla que sigui la seva, sense formar expedient. Però es va respectar el principi de procedència.

Ingressos

Sistema d'organització

Al seu moment, a l’Arxiu històric de la UIB, les petites carpetes originals foren posades en camises noves i alhora en caixes arxivadors que ocupen un volum de vuit caixes.
El fons era organitzat per grups de documents, guardats en camises amb el seu títol, dins les quals hi havia quaderns cosits, i fulls solts. No s’han canviat les carpetes, ni s’ha tornat a fer la classificació. És ordenat més aviat per matèries tal com el tenien els seus propietaris i generadors, encara que no hi hagi una correspondència cronològica. Només s’ha fet un inventari, en el sentit literal de la paraula, del que va arribar a l’Arxiu històric de la UIB, i es va condicionar en caixes arxivadors i camises noves afegides, sense substituir les antigues, guardades com a document, que porten alguna dada (títol o data), escrita pel productor.

Àrea de condicions d'accés i ús

Condicions d'accés

L’Arxiu històric de la Universitat de les Illes Balears (UIB) es regula per la llei 13/1985, de 25 de juny, del Patrimoni històric espanyol; pel Reial decret 1708/2011, de 18 de novembre, del Sistema espanyol d’arxius, on se’n regula el règim d’accés; per la Llei 12/1996, de 21 de setembre, del Patrimoni de les Illes Balears; i per la Llei 15/2006, de 17 d’octubre, d’Arxius i patrimoni documental de les Illes Balears.

Es pot accedir directament a la documentació mitjançant la presentació de DNI o similar. L’única limitació específica per a la consulta és la prohibida per la llei que empara les dades que afecten la intimitat de les persones i la protecció de dades de caràcter personal, establertes a la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de dades de caràcter personal. Quant a obres publicades, es regeix pel Reial decret, 1/1996, de 12 d’abril, del text refós de la llei de Propietat intel·lectual.

La consulta s’ha de fer dins la sala de l’Arxiu i els documents es poden fotocopiar, escanejar o fotografiar sempre sota la custòdia del personal de l’Arxiu, si l’estat físic de la documentació ho permet; en cadascun dels casos s’aplicaran les tarifes que s’hagin establert.

Condicions de reproducció

Idioma del material

  • català
  • espanyol

Escriptura dels documents

Nota sobre les llengües i escriptures

Característiques físiques i requeriments tècnics

La majoria de documents es troba en bon estat, encara que n'hi ha algun d'estripat. Es conserva còpia digital del fons.

Àrea de documentació relacionada

Existència i localització dels originals

Forma part d'un arxiu familiar molt més gran, l'arxiu Puigdorfila.

Existència i localització de reproduccions

Unitats de descripció relacionades

Descripcions relacionades

Àrea de notes

Nota

L'AHUIB únicament conserva una còpia digital d'aquest fons. La documentació original fou retornada a la família Puigdorfila.

Identificador(s) altenatiu

Punts d'accés

Punts d'accés per matèria

Punts d'accés per lloc

Punts d'accés per autoritat

Generar punts d'accés

Àrea de control de la descripció

Identificador de la institució

7040 AHUIB

Regles o convencions

ISAD(G)

Estat d'elaboració

Nivell de detall

Minimal

Dates de creació revisió eliminació

Creació: 21/10/2019

Idioma(es)

Escriptura(es)

Fonts

Àrea d'ingressos

Matèries relacionades

Persones i organitzacions relacionades

Related genres

Llocs relacionats