Published
Des del segle XVIII, i al llarg del XIX, el control marítim i la prevenció d'epidèmies foren el principal argument de l'Estat en matèria sanitària. Així, com a part de la nova ordenació política que s'instaura a les illes Balears arrel del Decret de Nova Planta es va crear al 1756 una Diputación de Sanidad que dependria directament de la Junta Suprema de Sanidad creada l'octubre de 1720 amb l'objectiu principal de vigilar amb més intensitat la propagació d'epidèmies. Aquest nou òrgan substituïa les funcions que des del segle XV havia realitzat la Institució de Morberia Mallorquina que amb les normes del Gran i General Consell havia defensat l'Illa de les grans epidèmies que envaïen el continent. La Diputación de Sanidad estaria integrada pels regidors de la ciutat amb caràcter vitalici (en cas que fossin molts, pels més versats en matèria sanitària) i presidida pel Corregidor, els quals "deberán entender y cuidar inmediatamente de todos los asuntos tocantes al resguardo de la Salud Pública". Aquests regidors, o diputats, i el corregidor no cobrarien un sou, però l'entitat havia de comptar amb un metge, un cirurgià i els subalterns necessaris, a més d'una embarcació amb el seu corresponent patró i tripulants, tots sufragats amb el dret de visita pagat per les embarcacions estrangeres.
Finalment, a principis del segle XIX, la Reial Ordre de 30 de setembre de l'any 1800 -que generalitzava el sistema de Juntes sanitàries-, mentre que el novembre de 1813 es produí la racionalització del sistema de Juntes, establint-se una gradació de distincions: Suprema o Central per a tot el regne, provincial i municipal, de manera que l'òrgan que era la Diputació es convertiria, per una part, en la Junta Provincial de Sanitat, dirigida per el governador de la província, o Jefe Político i per altra, en Junta Municipal de Sanidad de Palma. Al seu torn, es crearien també Juntes de Sanitat locals als diferents municipis de l'arxipèlag, de les quals la Junta Provincial n'esdevindria coordinadora, a l'hora que aquesta depenia de la Junta Suprema de Sanidad de Madrid. A més, el 1833 es crearen unes Juntes Superiors, corresponents a les Capitanies Generals i amb més rellevància a les províncies territorialment més rellevants, cosa que ocasionaria confusions i conflictes entres juntes superiors, provincials i municipals de les capitals.
Les funcions de les Juntes de Sanitat es poden considerar de caràcter burocràtic i policial: comprovar la veracitat de l’origen geogràfic de les embarcacions, mercaderies i persones; impedir l’entrada i descàrrega de les improcedents o procurar el seu accés tan sols després d’una quarantena que les sotmetés a desinfecció.
Published
Des del segle XVIII, i al llarg del XIX, el control marítim i la prevenció d'epidèmies foren el principal argument de l'Estat en matèria sanitària. Així, com a part de la nova ordenació política que s'instaura a les illes Balears arrel del Decret de Nova Planta es va crear al 1756 una Diputación de Sanidad que dependria directament de la Junta Suprema de Sanidad creada l'octubre de 1720 amb l'objectiu principal de vigilar amb més intensitat la propagació d'epidèmies. Aquest nou òrgan substituïa les funcions que des del segle XV havia realitzat la Institució de Morberia Mallorquina que amb les normes del Gran i General Consell havia defensat l'Illa de les grans epidèmies que envaïen el continent. La Diputación de Sanidad estaria integrada pels regidors de la ciutat amb caràcter vitalici (en cas que fossin molts, pels més versats en matèria sanitària) i presidida pel Corregidor, els quals "deberán entender y cuidar inmediatamente de todos los asuntos tocantes al resguardo de la Salud Pública". Aquests regidors, o diputats, i el corregidor no cobrarien un sou, però l'entitat havia de comptar amb un metge, un cirurgià i els subalterns necessaris, a més d'una embarcació amb el seu corresponent patró i tripulants, tots sufragats amb el dret de visita pagat per les embarcacions estrangeres.
Finalment, a principis del segle XIX, la Reial Ordre de 30 de setembre de l'any 1800 -que generalitzava el sistema de Juntes sanitàries-, mentre que el novembre de 1813 es produí la racionalització del sistema de Juntes, establint-se una gradació de distincions: Suprema o Central per a tot el regne, provincial i municipal, de manera que l'òrgan que era la Diputació es convertiria, per una part, en la Junta Provincial de Sanitat, dirigida per el governador de la província, o Jefe Político i per altra, en Junta Municipal de Sanidad de Palma. Al seu torn, es crearien també Juntes de Sanitat locals als diferents municipis de l'arxipèlag, de les quals la Junta Provincial n'esdevindria coordinadora, a l'hora que aquesta depenia de la Junta Suprema de Sanidad de Madrid. A més, el 1833 es crearen unes Juntes Superiors, corresponents a les Capitanies Generals i amb més rellevància a les províncies territorialment més rellevants, cosa que ocasionaria confusions i conflictes entres juntes superiors, provincials i municipals de les capitals.
Les funcions de les Juntes de Sanitat es poden considerar de caràcter burocràtic i policial: comprovar la veracitat de l’origen geogràfic de les embarcacions, mercaderies i persones; impedir l’entrada i descàrrega de les improcedents o procurar el seu accés tan sols després d’una quarantena que les sotmetés a desinfecció.
Published
Ordenats cronològicament.
Published
Ordenats cronològicament.
Alguns documents es troben en mal estat de conservació.
Published
Ordenats cronològicament.
Alguns documents es troben en mal estat de conservació.
Published
Ordenats cronològicament.
Alguns documents es troben en mal estat de conservació.
Published
Ordenats cronològicament.
Alguns documents es troben en mal estat de conservació.
Published
Ordenats cronològicament.
Alguns documents es troben en mal estat de conservació.
Des del segle XVIII, i al llarg del XIX, el control marítim i la prevenció d'epidèmies foren el principal argument de l'Estat en matèria sanitària. Així, com a part de la nova ordenació política que s'instaura a les illes Balears arrel del Decret de Nova Planta es va crear al 1756 una Diputación de Sanidad que dependria directament de la Junta Suprema de Sanidad creada l'octubre de 1720 amb l'objectiu principal de vigilar amb més intensitat la propagació d'epidèmies. Aquest nou òrgan substituïa les funcions que des del segle XV havia realitzat la Institució de Morberia Mallorquina que amb les normes del Gran i General Consell havia defensat l'Illa de les grans epidèmies que envaïen el continent. La Diputación de Sanidad estaria integrada pels regidors de la ciutat amb caràcter vitalici (en cas que fossin molts, pels més versats en matèria sanitària) i presidida pel Corregidor, els quals "deberán entender y cuidar inmediatamente de todos los asuntos tocantes al resguardo de la Salud Pública". Aquests regidors, o diputats, i el corregidor no cobrarien un sou, però l'entitat havia de comptar amb un metge, un cirurgià i els subalterns necessaris, a més d'una embarcació amb el seu corresponent patró i tripulants, tots sufragats amb el dret de visita pagat per les embarcacions estrangeres.
Finalment, a principis del segle XIX, la Reial Ordre de 30 de setembre de l'any 1800 -que generalitzava el sistema de Juntes sanitàries-, mentre que el novembre de 1813 es produí la racionalització del sistema de Juntes, establint-se una gradació de distincions: Suprema o Central per a tot el regne, provincial i municipal, de manera que l'òrgan que era la Diputació es convertiria, per una part, en la Junta Provincial de Sanitat, dirigida per el governador de la província, o Jefe Político i per altra, en Junta Municipal de Sanidad de Palma. Al seu torn, es crearien també Juntes de Sanitat locals als diferents municipis de l'arxipèlag, de les quals la Junta Provincial n'esdevindria coordinadora, a l'hora que aquesta depenia de la Junta Suprema de Sanidad de Madrid. A més, el 1833 es crearen unes Juntes Superiors, corresponents a les Capitanies Generals i amb més rellevància a les províncies territorialment més rellevants, cosa que ocasionaria confusions i conflictes entres juntes superiors, provincials i municipals de les capitals.
Les funcions de les Juntes de Sanitat es poden considerar de caràcter burocràtic i policial: comprovar la veracitat de l’origen geogràfic de les embarcacions, mercaderies i persones; impedir l’entrada i descàrrega de les improcedents o procurar el seu accés tan sols després d’una quarantena que les sotmetés a desinfecció.
Published
Ordenats cronològicament.
Alguns documents es troben en mal estat de conservació.
Published
Ordenats cronològicament.
Des del segle XVIII, i al llarg del XIX, el control marítim i la prevenció d'epidèmies foren el principal argument de l'Estat en matèria sanitària. Així, com a part de la nova ordenació política que s'instaura a les illes Balears arrel del Decret de Nova Planta es va crear al 1756 una Diputación de Sanidad que dependria directament de la Junta Suprema de Sanidad creada l'octubre de 1720 amb l'objectiu principal de vigilar amb més intensitat la propagació d'epidèmies. Aquest nou òrgan substituïa les funcions que des del segle XV havia realitzat la Institució de Morberia Mallorquina que amb les normes del Gran i General Consell havia defensat l'Illa de les grans epidèmies que envaïen el continent. La Diputación de Sanidad estaria integrada pels regidors de la ciutat amb caràcter vitalici (en cas que fossin molts, pels més versats en matèria sanitària) i presidida pel Corregidor, els quals "deberán entender y cuidar inmediatamente de todos los asuntos tocantes al resguardo de la Salud Pública". Aquests regidors, o diputats, i el corregidor no cobrarien un sou, però l'entitat havia de comptar amb un metge, un cirurgià i els subalterns necessaris, a més d'una embarcació amb el seu corresponent patró i tripulants, tots sufragats amb el dret de visita pagat per les embarcacions estrangeres.
Finalment, a principis del segle XIX, la Reial Ordre de 30 de setembre de l'any 1800 -que generalitzava el sistema de Juntes sanitàries-, mentre que el novembre de 1813 es produí la racionalització del sistema de Juntes, establint-se una gradació de distincions: Suprema o Central per a tot el regne, provincial i municipal, de manera que l'òrgan que era la Diputació es convertiria, per una part, en la Junta Provincial de Sanitat, dirigida per el governador de la província, o Jefe Político i per altra, en Junta Municipal de Sanidad de Palma. Al seu torn, es crearien també Juntes de Sanitat locals als diferents municipis de l'arxipèlag, de les quals la Junta Provincial n'esdevindria coordinadora, a l'hora que aquesta depenia de la Junta Suprema de Sanidad de Madrid. A més, el 1833 es crearen unes Juntes Superiors, corresponents a les Capitanies Generals i amb més rellevància a les províncies territorialment més rellevants, cosa que ocasionaria confusions i conflictes entres juntes superiors, provincials i municipals de les capitals.
Les funcions de les Juntes de Sanitat es poden considerar de caràcter burocràtic i policial: comprovar la veracitat de l’origen geogràfic de les embarcacions, mercaderies i persones; impedir l’entrada i descàrrega de les improcedents o procurar el seu accés tan sols després d’una quarantena que les sotmetés a desinfecció.
Published
Published
Ordenació cronològica
Alguns documents es troben en mal estat a causa d'exposició a humitat. En aquests casos, per tal de no accentuar el deteriorament, no s'ha escanejat la cara interior dels documents en què aquesta no presenta cap tipus de text.
Published
Ordenació cronològica
Alguns documents es troben en mal estat a causa d'exposició a humitat. En aquests casos, per tal de no accentuar el deteriorament, no s'ha escanejat la cara interior dels documents en què aquesta no presenta cap tipus de text.
Des del segle XVIII, i al llarg del XIX, el control marítim i la prevenció d'epidèmies foren el principal argument de l'Estat en matèria sanitària. Així, com a part de la nova ordenació política que s'instaura a les illes Balears arrel del Decret de Nova Planta es va crear al 1756 una Diputación de Sanidad que dependria directament de la Junta Suprema de Sanidad creada l'octubre de 1720 amb l'objectiu principal de vigilar amb més intensitat la propagació d'epidèmies. Aquest nou òrgan substituïa les funcions que des del segle XV havia realitzat la Institució de Morberia Mallorquina que amb les normes del Gran i General Consell havia defensat l'Illa de les grans epidèmies que envaïen el continent. La Diputación de Sanidad estaria integrada pels regidors de la ciutat amb caràcter vitalici (en cas que fossin molts, pels més versats en matèria sanitària) i presidida pel Corregidor, els quals "deberán entender y cuidar inmediatamente de todos los asuntos tocantes al resguardo de la Salud Pública". Aquests regidors, o diputats, i el corregidor no cobrarien un sou, però l'entitat havia de comptar amb un metge, un cirurgià i els subalterns necessaris, a més d'una embarcació amb el seu corresponent patró i tripulants, tots sufragats amb el dret de visita pagat per les embarcacions estrangeres.
Finalment, a principis del segle XIX, la Reial Ordre de 30 de setembre de l'any 1800 -que generalitzava el sistema de Juntes sanitàries-, mentre que el novembre de 1813 es produí la racionalització del sistema de Juntes, establint-se una gradació de distincions: Suprema o Central per a tot el regne, provincial i municipal, de manera que l'òrgan que era la Diputació es convertiria, per una part, en la Junta Provincial de Sanitat, dirigida per el governador de la província, o Jefe Político i per altra, en Junta Municipal de Sanidad de Palma. Al seu torn, es crearien també Juntes de Sanitat locals als diferents municipis de l'arxipèlag, de les quals la Junta Provincial n'esdevindria coordinadora, a l'hora que aquesta depenia de la Junta Suprema de Sanidad de Madrid. A més, el 1833 es crearen unes Juntes Superiors, corresponents a les Capitanies Generals i amb més rellevància a les províncies territorialment més rellevants, cosa que ocasionaria confusions i conflictes entres juntes superiors, provincials i municipals de les capitals.
Les funcions de les Juntes de Sanitat es poden considerar de caràcter burocràtic i policial: comprovar la veracitat de l’origen geogràfic de les embarcacions, mercaderies i persones; impedir l’entrada i descàrrega de les improcedents o procurar el seu accés tan sols després d’una quarantena que les sotmetés a desinfecció.
Published
Ordenació cronològica
Alguns documents es troben en mal estat a causa d'exposició a humitat. En aquests casos, per tal de no accentuar el deteriorament, no s'ha escanejat la cara interior dels documents en què aquesta no presenta cap tipus de text.
Published
Ordenació cronològica
Alguns documents es troben en mal estat a causa d'exposició a humitat. En aquests casos, per tal de no accentuar el deteriorament, no s'ha escanejat la cara interior dels documents en què aquesta no presenta cap tipus de text.
Des del segle XVIII, i al llarg del XIX, el control marítim i la prevenció d'epidèmies foren el principal argument de l'Estat en matèria sanitària. Així, com a part de la nova ordenació política que s'instaura a les illes Balears arrel del Decret de Nova Planta es va crear al 1756 una Diputación de Sanidad que dependria directament de la Junta Suprema de Sanidad creada l'octubre de 1720 amb l'objectiu principal de vigilar amb més intensitat la propagació d'epidèmies. Aquest nou òrgan substituïa les funcions que des del segle XV havia realitzat la Institució de Morberia Mallorquina que amb les normes del Gran i General Consell havia defensat l'Illa de les grans epidèmies que envaïen el continent. La Diputación de Sanidad estaria integrada pels regidors de la ciutat amb caràcter vitalici (en cas que fossin molts, pels més versats en matèria sanitària) i presidida pel Corregidor, els quals "deberán entender y cuidar inmediatamente de todos los asuntos tocantes al resguardo de la Salud Pública". Aquests regidors, o diputats, i el corregidor no cobrarien un sou, però l'entitat havia de comptar amb un metge, un cirurgià i els subalterns necessaris, a més d'una embarcació amb el seu corresponent patró i tripulants, tots sufragats amb el dret de visita pagat per les embarcacions estrangeres.
Finalment, a principis del segle XIX, la Reial Ordre de 30 de setembre de l'any 1800 -que generalitzava el sistema de Juntes sanitàries-, mentre que el novembre de 1813 es produí la racionalització del sistema de Juntes, establint-se una gradació de distincions: Suprema o Central per a tot el regne, provincial i municipal, de manera que l'òrgan que era la Diputació es convertiria, per una part, en la Junta Provincial de Sanitat, dirigida per el governador de la província, o Jefe Político i per altra, en Junta Municipal de Sanidad de Palma. Al seu torn, es crearien també Juntes de Sanitat locals als diferents municipis de l'arxipèlag, de les quals la Junta Provincial n'esdevindria coordinadora, a l'hora que aquesta depenia de la Junta Suprema de Sanidad de Madrid. A més, el 1833 es crearen unes Juntes Superiors, corresponents a les Capitanies Generals i amb més rellevància a les províncies territorialment més rellevants, cosa que ocasionaria confusions i conflictes entres juntes superiors, provincials i municipals de les capitals.
Les funcions de les Juntes de Sanitat es poden considerar de caràcter burocràtic i policial: comprovar la veracitat de l’origen geogràfic de les embarcacions, mercaderies i persones; impedir l’entrada i descàrrega de les improcedents o procurar el seu accés tan sols després d’una quarantena que les sotmetés a desinfecció.
Published
Ordenació cronològica
Inclou un ofici dirigit al vicari de Capdepera.
Des del segle XVIII, i al llarg del XIX, el control marítim i la prevenció d'epidèmies foren el principal argument de l'Estat en matèria sanitària. Així, com a part de la nova ordenació política que s'instaura a les illes Balears arrel del Decret de Nova Planta es va crear al 1756 una Diputación de Sanidad que dependria directament de la Junta Suprema de Sanidad creada l'octubre de 1720 amb l'objectiu principal de vigilar amb més intensitat la propagació d'epidèmies. Aquest nou òrgan substituïa les funcions que des del segle XV havia realitzat la Institució de Morberia Mallorquina que amb les normes del Gran i General Consell havia defensat l'Illa de les grans epidèmies que envaïen el continent. La Diputación de Sanidad estaria integrada pels regidors de la ciutat amb caràcter vitalici (en cas que fossin molts, pels més versats en matèria sanitària) i presidida pel Corregidor, els quals "deberán entender y cuidar inmediatamente de todos los asuntos tocantes al resguardo de la Salud Pública". Aquests regidors, o diputats, i el corregidor no cobrarien un sou, però l'entitat havia de comptar amb un metge, un cirurgià i els subalterns necessaris, a més d'una embarcació amb el seu corresponent patró i tripulants, tots sufragats amb el dret de visita pagat per les embarcacions estrangeres.
Finalment, a principis del segle XIX, la Reial Ordre de 30 de setembre de l'any 1800 -que generalitzava el sistema de Juntes sanitàries-, mentre que el novembre de 1813 es produí la racionalització del sistema de Juntes, establint-se una gradació de distincions: Suprema o Central per a tot el regne, provincial i municipal, de manera que l'òrgan que era la Diputació es convertiria, per una part, en la Junta Provincial de Sanitat, dirigida per el governador de la província, o Jefe Político i per altra, en Junta Municipal de Sanidad de Palma. Al seu torn, es crearien també Juntes de Sanitat locals als diferents municipis de l'arxipèlag, de les quals la Junta Provincial n'esdevindria coordinadora, a l'hora que aquesta depenia de la Junta Suprema de Sanidad de Madrid. A més, el 1833 es crearen unes Juntes Superiors, corresponents a les Capitanies Generals i amb més rellevància a les províncies territorialment més rellevants, cosa que ocasionaria confusions i conflictes entres juntes superiors, provincials i municipals de les capitals.
Les funcions de les Juntes de Sanitat es poden considerar de caràcter burocràtic i policial: comprovar la veracitat de l’origen geogràfic de les embarcacions, mercaderies i persones; impedir l’entrada i descàrrega de les improcedents o procurar el seu accés tan sols després d’una quarantena que les sotmetés a desinfecció.
Published
Ordenació cronològica
Des del segle XVIII, i al llarg del XIX, el control marítim i la prevenció d'epidèmies foren el principal argument de l'Estat en matèria sanitària. Així, com a part de la nova ordenació política que s'instaura a les illes Balears arrel del Decret de Nova Planta es va crear al 1756 una Diputación de Sanidad que dependria directament de la Junta Suprema de Sanidad creada l'octubre de 1720 amb l'objectiu principal de vigilar amb més intensitat la propagació d'epidèmies. Aquest nou òrgan substituïa les funcions que des del segle XV havia realitzat la Institució de Morberia Mallorquina que amb les normes del Gran i General Consell havia defensat l'Illa de les grans epidèmies que envaïen el continent. La Diputación de Sanidad estaria integrada pels regidors de la ciutat amb caràcter vitalici (en cas que fossin molts, pels més versats en matèria sanitària) i presidida pel Corregidor, els quals "deberán entender y cuidar inmediatamente de todos los asuntos tocantes al resguardo de la Salud Pública". Aquests regidors, o diputats, i el corregidor no cobrarien un sou, però l'entitat havia de comptar amb un metge, un cirurgià i els subalterns necessaris, a més d'una embarcació amb el seu corresponent patró i tripulants, tots sufragats amb el dret de visita pagat per les embarcacions estrangeres.
Finalment, a principis del segle XIX, la Reial Ordre de 30 de setembre de l'any 1800 -que generalitzava el sistema de Juntes sanitàries-, mentre que el novembre de 1813 es produí la racionalització del sistema de Juntes, establint-se una gradació de distincions: Suprema o Central per a tot el regne, provincial i municipal, de manera que l'òrgan que era la Diputació es convertiria, per una part, en la Junta Provincial de Sanitat, dirigida per el governador de la província, o Jefe Político i per altra, en Junta Municipal de Sanidad de Palma. Al seu torn, es crearien també Juntes de Sanitat locals als diferents municipis de l'arxipèlag, de les quals la Junta Provincial n'esdevindria coordinadora, a l'hora que aquesta depenia de la Junta Suprema de Sanidad de Madrid. A més, el 1833 es crearen unes Juntes Superiors, corresponents a les Capitanies Generals i amb més rellevància a les províncies territorialment més rellevants, cosa que ocasionaria confusions i conflictes entres juntes superiors, provincials i municipals de les capitals.
Les funcions de les Juntes de Sanitat es poden considerar de caràcter burocràtic i policial: comprovar la veracitat de l’origen geogràfic de les embarcacions, mercaderies i persones; impedir l’entrada i descàrrega de les improcedents o procurar el seu accés tan sols després d’una quarantena que les sotmetés a desinfecció.
Published
Alguns documents es troben en mal estat a causa d'exposició a humitat. En aquests casos, per tal de no accentuar el deteriorament, no s'ha escanejat la cara interior dels documents en què aquesta no presenta cap tipus de text.
Des del segle XVIII, i al llarg del XIX, el control marítim i la prevenció d'epidèmies foren el principal argument de l'Estat en matèria sanitària. Així, com a part de la nova ordenació política que s'instaura a les illes Balears arrel del Decret de Nova Planta es va crear al 1756 una Diputación de Sanidad que dependria directament de la Junta Suprema de Sanidad creada l'octubre de 1720 amb l'objectiu principal de vigilar amb més intensitat la propagació d'epidèmies. Aquest nou òrgan substituïa les funcions que des del segle XV havia realitzat la Institució de Morberia Mallorquina que amb les normes del Gran i General Consell havia defensat l'Illa de les grans epidèmies que envaïen el continent. La Diputación de Sanidad estaria integrada pels regidors de la ciutat amb caràcter vitalici (en cas que fossin molts, pels més versats en matèria sanitària) i presidida pel Corregidor, els quals "deberán entender y cuidar inmediatamente de todos los asuntos tocantes al resguardo de la Salud Pública". Aquests regidors, o diputats, i el corregidor no cobrarien un sou, però l'entitat havia de comptar amb un metge, un cirurgià i els subalterns necessaris, a més d'una embarcació amb el seu corresponent patró i tripulants, tots sufragats amb el dret de visita pagat per les embarcacions estrangeres.
Finalment, a principis del segle XIX, la Reial Ordre de 30 de setembre de l'any 1800 -que generalitzava el sistema de Juntes sanitàries-, mentre que el novembre de 1813 es produí la racionalització del sistema de Juntes, establint-se una gradació de distincions: Suprema o Central per a tot el regne, provincial i municipal, de manera que l'òrgan que era la Diputació es convertiria, per una part, en la Junta Provincial de Sanitat, dirigida per el governador de la província, o Jefe Político i per altra, en Junta Municipal de Sanidad de Palma. Al seu torn, es crearien també Juntes de Sanitat locals als diferents municipis de l'arxipèlag, de les quals la Junta Provincial n'esdevindria coordinadora, a l'hora que aquesta depenia de la Junta Suprema de Sanidad de Madrid. A més, el 1833 es crearen unes Juntes Superiors, corresponents a les Capitanies Generals i amb més rellevància a les províncies territorialment més rellevants, cosa que ocasionaria confusions i conflictes entres juntes superiors, provincials i municipals de les capitals.
Les funcions de les Juntes de Sanitat es poden considerar de caràcter burocràtic i policial: comprovar la veracitat de l’origen geogràfic de les embarcacions, mercaderies i persones; impedir l’entrada i descàrrega de les improcedents o procurar el seu accés tan sols després d’una quarantena que les sotmetés a desinfecció.
Published
Documentació ordenada de forma cronològica
Alguns documents es troben en mal estat a causa d'exposició a humitat. En aquests casos, per tal de no accentuar el deteriorament, no s'ha escanejat la cara interior dels documents en què aquesta no presenta cap tipus de text.
Des del segle XVIII, i al llarg del XIX, el control marítim i la prevenció d'epidèmies foren el principal argument de l'Estat en matèria sanitària. Així, com a part de la nova ordenació política que s'instaura a les illes Balears arrel del Decret de Nova Planta es va crear al 1756 una Diputación de Sanidad que dependria directament de la Junta Suprema de Sanidad creada l'octubre de 1720 amb l'objectiu principal de vigilar amb més intensitat la propagació d'epidèmies. Aquest nou òrgan substituïa les funcions que des del segle XV havia realitzat la Institució de Morberia Mallorquina que amb les normes del Gran i General Consell havia defensat l'Illa de les grans epidèmies que envaïen el continent. La Diputación de Sanidad estaria integrada pels regidors de la ciutat amb caràcter vitalici (en cas que fossin molts, pels més versats en matèria sanitària) i presidida pel Corregidor, els quals "deberán entender y cuidar inmediatamente de todos los asuntos tocantes al resguardo de la Salud Pública". Aquests regidors, o diputats, i el corregidor no cobrarien un sou, però l'entitat havia de comptar amb un metge, un cirurgià i els subalterns necessaris, a més d'una embarcació amb el seu corresponent patró i tripulants, tots sufragats amb el dret de visita pagat per les embarcacions estrangeres.
Finalment, a principis del segle XIX, la Reial Ordre de 30 de setembre de l'any 1800 -que generalitzava el sistema de Juntes sanitàries-, mentre que el novembre de 1813 es produí la racionalització del sistema de Juntes, establint-se una gradació de distincions: Suprema o Central per a tot el regne, provincial i municipal, de manera que l'òrgan que era la Diputació es convertiria, per una part, en la Junta Provincial de Sanitat, dirigida per el governador de la província, o Jefe Político i per altra, en Junta Municipal de Sanidad de Palma. Al seu torn, es crearien també Juntes de Sanitat locals als diferents municipis de l'arxipèlag, de les quals la Junta Provincial n'esdevindria coordinadora, a l'hora que aquesta depenia de la Junta Suprema de Sanidad de Madrid. A més, el 1833 es crearen unes Juntes Superiors, corresponents a les Capitanies Generals i amb més rellevància a les províncies territorialment més rellevants, cosa que ocasionaria confusions i conflictes entres juntes superiors, provincials i municipals de les capitals.
Les funcions de les Juntes de Sanitat es poden considerar de caràcter burocràtic i policial: comprovar la veracitat de l’origen geogràfic de les embarcacions, mercaderies i persones; impedir l’entrada i descàrrega de les improcedents o procurar el seu accés tan sols després d’una quarantena que les sotmetés a desinfecció.
Published
Documentació ordenada de forma cronològica
Alguns documents es troben en mal estat a causa d'exposició a humitat.
Des del segle XVIII, i al llarg del XIX, el control marítim i la prevenció d'epidèmies foren el principal argument de l'Estat en matèria sanitària. Així, com a part de la nova ordenació política que s'instaura a les illes Balears arrel del Decret de Nova Planta es va crear al 1756 una Diputación de Sanidad que dependria directament de la Junta Suprema de Sanidad creada l'octubre de 1720 amb l'objectiu principal de vigilar amb més intensitat la propagació d'epidèmies. Aquest nou òrgan substituïa les funcions que des del segle XV havia realitzat la Institució de Morberia Mallorquina que amb les normes del Gran i General Consell havia defensat l'Illa de les grans epidèmies que envaïen el continent. La Diputación de Sanidad estaria integrada pels regidors de la ciutat amb caràcter vitalici (en cas que fossin molts, pels més versats en matèria sanitària) i presidida pel Corregidor, els quals "deberán entender y cuidar inmediatamente de todos los asuntos tocantes al resguardo de la Salud Pública". Aquests regidors, o diputats, i el corregidor no cobrarien un sou, però l'entitat havia de comptar amb un metge, un cirurgià i els subalterns necessaris, a més d'una embarcació amb el seu corresponent patró i tripulants, tots sufragats amb el dret de visita pagat per les embarcacions estrangeres.
Finalment, a principis del segle XIX, la Reial Ordre de 30 de setembre de l'any 1800 -que generalitzava el sistema de Juntes sanitàries-, mentre que el novembre de 1813 es produí la racionalització del sistema de Juntes, establint-se una gradació de distincions: Suprema o Central per a tot el regne, provincial i municipal, de manera que l'òrgan que era la Diputació es convertiria, per una part, en la Junta Provincial de Sanitat, dirigida per el governador de la província, o Jefe Político i per altra, en Junta Municipal de Sanidad de Palma. Al seu torn, es crearien també Juntes de Sanitat locals als diferents municipis de l'arxipèlag, de les quals la Junta Provincial n'esdevindria coordinadora, a l'hora que aquesta depenia de la Junta Suprema de Sanidad de Madrid. A més, el 1833 es crearen unes Juntes Superiors, corresponents a les Capitanies Generals i amb més rellevància a les províncies territorialment més rellevants, cosa que ocasionaria confusions i conflictes entres juntes superiors, provincials i municipals de les capitals.
Les funcions de les Juntes de Sanitat es poden considerar de caràcter burocràtic i policial: comprovar la veracitat de l’origen geogràfic de les embarcacions, mercaderies i persones; impedir l’entrada i descàrrega de les improcedents o procurar el seu accés tan sols després d’una quarantena que les sotmetés a desinfecció.
Published
Documentació ordenada de forma cronològica
Alguns documents es troben en mal estat a causa d'exposició a humitat.
"Metge de l’Hospital de la Santa Creu i vocal de la Junta de Sanitat de Catalunya (1820), exercí una tasca important durant l’epidèmia de pesta del 1820 a Mallorca. Per la seva vinculació al liberalisme, emigrà a Amèrica el 1824. S'establí a Arequipa (Perú), on exercí l’homeopatia, i no tornà a Barcelona fins el 1863. Inventà diversos aparells, com el casalímetre , màquina pneumàtica exploradora amb la qual donà una nova explicació de les teories de la inflamació, i el casalimagnes , per a assenyalar fluids nerviosos. Publicà La única anatomía fisiológico-patológica, fundada en un nuevo método de explorar el cuerpo humano (1863)."
Font: Gran Enciclopèdia Catalana (https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0015569.xml)
Published
Documentació ordenada de forma cronològica
Alguns documents es troben en mal estat a causa d'exposició a humitat.
Published
Documentació ordenada de forma cronològica
Des del segle XVIII, i al llarg del XIX, el control marítim i la prevenció d'epidèmies foren el principal argument de l'Estat en matèria sanitària. Així, com a part de la nova ordenació política que s'instaura a les illes Balears arrel del Decret de Nova Planta es va crear al 1756 una Diputación de Sanidad que dependria directament de la Junta Suprema de Sanidad creada l'octubre de 1720 amb l'objectiu principal de vigilar amb més intensitat la propagació d'epidèmies. Aquest nou òrgan substituïa les funcions que des del segle XV havia realitzat la Institució de Morberia Mallorquina que amb les normes del Gran i General Consell havia defensat l'Illa de les grans epidèmies que envaïen el continent. La Diputación de Sanidad estaria integrada pels regidors de la ciutat amb caràcter vitalici (en cas que fossin molts, pels més versats en matèria sanitària) i presidida pel Corregidor, els quals "deberán entender y cuidar inmediatamente de todos los asuntos tocantes al resguardo de la Salud Pública". Aquests regidors, o diputats, i el corregidor no cobrarien un sou, però l'entitat havia de comptar amb un metge, un cirurgià i els subalterns necessaris, a més d'una embarcació amb el seu corresponent patró i tripulants, tots sufragats amb el dret de visita pagat per les embarcacions estrangeres.
Finalment, a principis del segle XIX, la Reial Ordre de 30 de setembre de l'any 1800 -que generalitzava el sistema de Juntes sanitàries-, mentre que el novembre de 1813 es produí la racionalització del sistema de Juntes, establint-se una gradació de distincions: Suprema o Central per a tot el regne, provincial i municipal, de manera que l'òrgan que era la Diputació es convertiria, per una part, en la Junta Provincial de Sanitat, dirigida per el governador de la província, o Jefe Político i per altra, en Junta Municipal de Sanidad de Palma. Al seu torn, es crearien també Juntes de Sanitat locals als diferents municipis de l'arxipèlag, de les quals la Junta Provincial n'esdevindria coordinadora, a l'hora que aquesta depenia de la Junta Suprema de Sanidad de Madrid. A més, el 1833 es crearen unes Juntes Superiors, corresponents a les Capitanies Generals i amb més rellevància a les províncies territorialment més rellevants, cosa que ocasionaria confusions i conflictes entres juntes superiors, provincials i municipals de les capitals.
Les funcions de les Juntes de Sanitat es poden considerar de caràcter burocràtic i policial: comprovar la veracitat de l’origen geogràfic de les embarcacions, mercaderies i persones; impedir l’entrada i descàrrega de les improcedents o procurar el seu accés tan sols després d’una quarantena que les sotmetés a desinfecció.
Published
Des del segle XVIII, i al llarg del XIX, el control marítim i la prevenció d'epidèmies foren el principal argument de l'Estat en matèria sanitària. Així, com a part de la nova ordenació política que s'instaura a les illes Balears arrel del Decret de Nova Planta es va crear al 1756 una Diputación de Sanidad que dependria directament de la Junta Suprema de Sanidad creada l'octubre de 1720 amb l'objectiu principal de vigilar amb més intensitat la propagació d'epidèmies. Aquest nou òrgan substituïa les funcions que des del segle XV havia realitzat la Institució de Morberia Mallorquina que amb les normes del Gran i General Consell havia defensat l'Illa de les grans epidèmies que envaïen el continent. La Diputación de Sanidad estaria integrada pels regidors de la ciutat amb caràcter vitalici (en cas que fossin molts, pels més versats en matèria sanitària) i presidida pel Corregidor, els quals "deberán entender y cuidar inmediatamente de todos los asuntos tocantes al resguardo de la Salud Pública". Aquests regidors, o diputats, i el corregidor no cobrarien un sou, però l'entitat havia de comptar amb un metge, un cirurgià i els subalterns necessaris, a més d'una embarcació amb el seu corresponent patró i tripulants, tots sufragats amb el dret de visita pagat per les embarcacions estrangeres.
Finalment, a principis del segle XIX, la Reial Ordre de 30 de setembre de l'any 1800 -que generalitzava el sistema de Juntes sanitàries-, mentre que el novembre de 1813 es produí la racionalització del sistema de Juntes, establint-se una gradació de distincions: Suprema o Central per a tot el regne, provincial i municipal, de manera que l'òrgan que era la Diputació es convertiria, per una part, en la Junta Provincial de Sanitat, dirigida per el governador de la província, o Jefe Político i per altra, en Junta Municipal de Sanidad de Palma. Al seu torn, es crearien també Juntes de Sanitat locals als diferents municipis de l'arxipèlag, de les quals la Junta Provincial n'esdevindria coordinadora, a l'hora que aquesta depenia de la Junta Suprema de Sanidad de Madrid. A més, el 1833 es crearen unes Juntes Superiors, corresponents a les Capitanies Generals i amb més rellevància a les províncies territorialment més rellevants, cosa que ocasionaria confusions i conflictes entres juntes superiors, provincials i municipals de les capitals.
Les funcions de les Juntes de Sanitat es poden considerar de caràcter burocràtic i policial: comprovar la veracitat de l’origen geogràfic de les embarcacions, mercaderies i persones; impedir l’entrada i descàrrega de les improcedents o procurar el seu accés tan sols després d’una quarantena que les sotmetés a desinfecció.
Published
Documentació ordenada de forma cronològica.
"Va néixer a Son Servera el 12 de juny de 1784, fill d’Antoni Lliteras i de Francisca Ana Gili. I hi va morir dia 17 de desembre de 1854, assistit pel metge D. Miquel Nebot.
Metge del poble de Son Servera, ha esdevingut un personatge clau i cabdal en la història de la vila, sobretot per la seva participació activa en la vida política i sanitària.
Cursà els estudis de medicina en l’Acadèmia Mèdico-Pràctica de Medicina i Cirurgia. I l’any 1820 fou nomenat secretari de l’Ajuntament, càrrec que ocupà fins al 1839.
En els documents conservats en l’Arxiu Municipal, apareix sempre amb el nom de ‘Juan Lliteras’ o com a ‘Doctor Lliteras’. Només en un expedient de 1852 trobam el seu nom complet: ‘Juan Lliteras Gili’.
Segons els padrons conservats, morí l’any 1854 a l’edat de 70 anys, ja que apareix inscrit en el padró de l’any 1854 però ja no en el de 1855, en el qual apareix la seva dona, Catalina Terrassa, ja com a viuda, domiciliats en el carrer des Molí (actual c/ de Pere Antoni Servera), n. 13-14 de Son Servera.
Fou uns dels metges més compromesos amb l’epidèmia de la pesta bubònica que va assolar la vila de Son Servera l’any 1820, tal com es pot comprovar en les conclusions publicades l’any 1821 per la Junta de Sanitat:
«Demostrà el seu bon sentit clínic, i amb molta vocació i sense por a la mort en el compliment del seu deure mèdic. Gràcies a ell es posa fi a una actuació dubtosa que va minvant tota la comarca de Llevant. Mostra un gran aplom davant l’epidèmia i una gran autoritat per la seva certesa diagnòstica. És, en definitiva, un bon clínic capaç de definir-se rotundament.»
El doctor Lliteras es va mantenir, també, com a secretari i representant de la vila durant els tres períodes d’independència del municipi. Va ocupar els càrrecs de secretari, de metge municipal i de vocal de les juntes municipals de Sanitat i de Beneficència, a més de participar activament en les comissions de divisió territorial del terme convocades perla Diputació. Enmolts d’acords dels llibres d’actes es fa constar l’agraïment del consistori vers el metge:
«El primer de gener de 1821, reunit l’Ajuntament de Son Servera, s’analitzà un greu problema: no tenien secretari per al consistori i, a més, “[…] En este pueblo no hay otro individuo que pueda ejercerlo que el doctor en Medicina Juan Lliteras.” […]»[5]
Quan acabà l’epidèmia, el poble quedà minvat d’habitants, pobre i gairebé sense capacitat de reacció. Aleshores el doctor Lliteras, per tal de poder subsistir, es plantejà de marxar per exercir la professió en un altre municipi, cosa que provocà una gran consternació entre els serverins, fins al punt que s’obliga el consistori a contractar-lo com a empleat municipal:
«[…] que la peste de bubón que tanto hagejo a este vecindario en los meses de mayo, junio, julio y parte de agosto del año anterior 1820, días aciagos en que el citado facultativo despreciando decididamente su propia existencia la propuso al bien general esforzando en sumo grado su acreditado celo y pericia… los mas ilustres y hacendados de este pueblo que se han presentado y solicitan no se permita que el citado facultativo Dr. Lliteras se separe de este pueblo […]»
I és que, a més, el doctor Lliteras fou l’artífex de moltes de les millores sanitàries que es feren a la vila després de l’epidèmia, tals com ara la neteja de carrers, l’ampliació de les finestres de ventilació de les cases, l’eliminació de les figueres, la construcció dels rentadors, etc. El capítol titulat ‘Expurgo’ del llibre La peste bubónica en Son Servera (1820), de Pedro Servera Nebot, inspector municipal de Sanitat, i publicat el 1932, així ho expressa:
«Se han verificado expurgos en algunas casas en que ha habido enfermos de peste; pero, una vez terminada la epidemia, una brigada procede al expurgo general bajo la dirección del Dr. Lliteras. Se queman las ropas y muebles en mal estado que usaran los apestados. Se fumigan las casas con todo lo que contienen, derribándose algunas de escaso valor. Una vez terminado el expurgo de la urbe, es ocupada de nuevo, y se procede luego al de los campamentos, donde la función se simplifica por confiarlo casi todo a la acción del fuego. Terminadas estas operaciones en todos los pueblos epidemiados, se retira el cordón sanitario y quedan restablecidas, a fin de enero, las relaciones de las villas azotadas por la pestes con las restantes y entre sí.»
Cap al 1844 el metge Lliteras, preocupat per la salubritat de les aigües i també per qüestions higièniques, va costejar la construcció d’uns rentadors, amb una conducció d’aigua des de l’abeurador. El 1850 es mogué un plet entre el doctor Lliteras i el consistori per la utilització dels rentadors, que fins aleshores havien estat tancats amb una porta malgrat que poguessin ser emprats per tots els veïnats. S’ha de tenir en compte que les aigües brutes eren les principals transmissores de febres tifoides i altres infeccions. Per això el fet de mantenir tancades les instal·lacions en garantia de la seva higiene. El metge s’ha d’enfrontar un cop més a la incomprensió de les autoritats. Amb tot, al final els rentadors es mantenen tancats, però la clau i la seva custòdia passen a ser municipals."
Font: "El metge Lliteres ja és fill il·lustre del poble": http://tvserverina.com/el-metge-lliteres-ja-es-fill-il%C2%B7lustre-del-poble/
Published
Documentació ordenada de forma cronològica.
Published
Documentació ordenada de forma cronològica.
Des del segle XVIII, i al llarg del XIX, el control marítim i la prevenció d'epidèmies foren el principal argument de l'Estat en matèria sanitària. Així, com a part de la nova ordenació política que s'instaura a les illes Balears arrel del Decret de Nova Planta es va crear al 1756 una Diputación de Sanidad que dependria directament de la Junta Suprema de Sanidad creada l'octubre de 1720 amb l'objectiu principal de vigilar amb més intensitat la propagació d'epidèmies. Aquest nou òrgan substituïa les funcions que des del segle XV havia realitzat la Institució de Morberia Mallorquina que amb les normes del Gran i General Consell havia defensat l'Illa de les grans epidèmies que envaïen el continent. La Diputación de Sanidad estaria integrada pels regidors de la ciutat amb caràcter vitalici (en cas que fossin molts, pels més versats en matèria sanitària) i presidida pel Corregidor, els quals "deberán entender y cuidar inmediatamente de todos los asuntos tocantes al resguardo de la Salud Pública". Aquests regidors, o diputats, i el corregidor no cobrarien un sou, però l'entitat havia de comptar amb un metge, un cirurgià i els subalterns necessaris, a més d'una embarcació amb el seu corresponent patró i tripulants, tots sufragats amb el dret de visita pagat per les embarcacions estrangeres.
Finalment, a principis del segle XIX, la Reial Ordre de 30 de setembre de l'any 1800 -que generalitzava el sistema de Juntes sanitàries-, mentre que el novembre de 1813 es produí la racionalització del sistema de Juntes, establint-se una gradació de distincions: Suprema o Central per a tot el regne, provincial i municipal, de manera que l'òrgan que era la Diputació es convertiria, per una part, en la Junta Provincial de Sanitat, dirigida per el governador de la província, o Jefe Político i per altra, en Junta Municipal de Sanidad de Palma. Al seu torn, es crearien també Juntes de Sanitat locals als diferents municipis de l'arxipèlag, de les quals la Junta Provincial n'esdevindria coordinadora, a l'hora que aquesta depenia de la Junta Suprema de Sanidad de Madrid. A més, el 1833 es crearen unes Juntes Superiors, corresponents a les Capitanies Generals i amb més rellevància a les províncies territorialment més rellevants, cosa que ocasionaria confusions i conflictes entres juntes superiors, provincials i municipals de les capitals.
Les funcions de les Juntes de Sanitat es poden considerar de caràcter burocràtic i policial: comprovar la veracitat de l’origen geogràfic de les embarcacions, mercaderies i persones; impedir l’entrada i descàrrega de les improcedents o procurar el seu accés tan sols després d’una quarantena que les sotmetés a desinfecció.
Published
Documentació ordenada de forma cronològica.