Showing 3065 results

Authority record

S

Joan Florit, Mateu

  • Person
  • Sant Joan, 1934-2018

Nascut a Sant Joan, visqué gairebé tota la seva vida a S'Arenal, on fou sindicalista i defensor de la llengua catalana. Des del 1981 es va posar al capdavant de la revista quinzenal de nova creació "S'Arenal", que el 1993 canvià el nom a "L'Estel de Mallorca", la qual dirigí fins a la seva mort.

Reial Acadàmia de Ciències i Arts

  • Corporate body
  • Barcelona, 1764

"Institució fundada l’any 1764 amb el nom de Conferència Fisicomatemàtica Experimental amb Francesc Subiràs com a president i Josep Anton Desvalls, marquès de Llupià, com a secretari, limitada inicialment a 16 membres.

Celebrà les primeres reunions a la rebotiga d’una farmàcia i més tard a unes golfes del carrer de la Boqueria, on fou instal·lat un gabinet de màquines d’experimentació. El desembre del 1765 es reorganitzà amb el nom de Reial Conferència Física, amb uns nous estatuts pels quals fou designat president el capità general de Catalunya, i amplià el seu abast al conreu de “totes les ciències naturals i l’avenç de les arts útils”, amb nou seccions: àlgebra i geometria; estàtica i hidroestàtica; electricitat; magnetisme i òptica; pneumàtica i acústica; història natural; botànica; química; agricultura. El 1770 fou elevada a Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts. El 1892 adoptà el nom de Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. El 1796 li fou cedida una part de l’edifici de la rambla dels Estudis que havia pertangut als jesuïtes, edifici que, reconstruït el 1887 per l’acadèmic Josep Domènech i Estapà, continua ocupant. Inexistent la universitat i prohibit l’ensenyament superior a Barcelona, inicialment donà cursos de ciències físiques i naturals, però aviat el nivell de la institució s’elevà extraordinàriament i començaren les sessions dedicades a la presentació i discussió de novetats científiques i treballs d’investigació. Francesc Salvà i Campillo hi exposà, ja l’any 1795, la teoria del telègraf elèctric; el 1790 Antoni Martí i Franquès hi donà a conèixer la veritable proporció de l’oxigen de l’aire, esmenant els càlculs de Lavoisier, i el 1840 Francesc Xavier de Bolòs hi donà a conèixer la descoberta de la regió volcànica d’Olot. Els primers treballs científics realitzats sobre la roja com a matèria colorant foren fets el 1770 per l’acadèmic Joan Pau Canals, i posteriorment l’acadèmic Francesc Carbonell obtingué el roig d’Adrianòpolis, considerat pels turcs com a secret industrial.

Cal esmentar encara com a acadèmics notables: Josep Roure —descobridor de la pólvora blanca que porta el seu nom i de la il·luminació per incandescència de l’òxid de calci en flama d’hidrogen—, el primer que establí la il·luminació de gas a la península Ibèrica; Francesc Domènech, el primer a assajar a la Península la llum elèctrica; Llorenç Preses, que estudià el problema de la direcció dels globus; Jaume Arbós, inventor del gasòmetre d’aspiració; Agustí Canyelles, astrònom i matemàtic adscrit a la comissió encarregada de fixar la longitud del metre; Marià de la Gasca, que aplegà en un herbari 4.000 espècies diferents; els geòlegs Lluís Marià Vidal, Jaume Almera i Josep Ramon Bataller; els matemàtics Josep Ricard i Giralt i Esteve Terrades; els astrònoms Josep Comas i Solà i Isidre Pòlit; els botànics Antoni Cebrià Costa, Joan Cadevall i Pius Font i Quer; el meteoròleg Eduard Fontserè, etc. Té al seu càrrec el Servei Horari, iniciat el 1891, i l'Observatori Fabra des de la seva creació (1904).

La institució edità nombroses publicacions no periòdiques durant els segles XVIII i XIX. L’any 1835 inicià les periòdiques amb les Memorias (els 800 treballs que hi foren publicats reflecteixen el moviment científic barceloní en el curs d’un segle i mig) i, a partir del 1840, publicà també un Boletín. Actualment (2014) és formada per 75 membres numeraris residents, repartits en set seccions (Matemàtiques i astronomia; Física; Química; Ciències de la Terra; Biologia; Tecnologia i Arts). El 1986, l'Observatori Fabra establí una estació sismològica a Fontmartina, al massis del Montseny. L'any 2010 impulsà un projecte conjunt amb el Real Instituto y Observatorio de la Armada (ROA) de Cadis i la Universitat de Barcelona d'instal·lació d'un telescopi dotat de la tecnologia més avançafa a l'observatori del Montsec (Telescopi Fabra-Roa al Montsec, TFRM). En ocasió del cent-cinquantè aniversari (2014) rebé la Creu de Sant Jordi."

Font: https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/reial-academia-de-ciencies-i-arts-de-barcelona

Pons Frau, Josep

  • ESP AU UIB JPF
  • Person
  • Sineu, 1883 - Palma, 1952

"Va ser un pintor, ceramista i fotògraf. Com a pintor cultivà el paisatge, la natura morta i el retrat. Va ser professor de ceràmica a l'Escola de Belles Arts." Font: Bibiloni, 2012
Enllaç al reportatge que IB3TV va emetre l'agost de 2022 sobre la seva figura: "Josep Pons Frau, a plena llum".

https://ib3.org/documentals?pl=1&cont=caa215f7-2dda-11ed-a5ea-040300000000

Pons Pastor, Antoni

  • AHUIB
  • Person
  • Palma, 1888-1976

Historiador, de família sollerica, va néixer a Palma. Ingressà al Seminari de Sant Pere de Palma el 1903 i s'ordenà prevere el 1913. De forma autodidàctica, es dedicà a la història, sobretot de l'edat mitjana a Mallorca. Fou col·laborador de "L'Aurora" i de "L'Almudaina" (d'ideologia nacionalista). Fou signant del conegut manifest "Resposta al missatge dels catalans". Publicà també articles d'investigació a revistes especialitzades com "Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana", "Estudios Lulianos", "Estudis Universitaris Catalans", "Hispania", "Sefarad". Va estudiar magisteri i es dedicà també a l'ensenyament durant molts d'anys. Fou capellà de pobles com Estellencs,el Molinar, la Soledat i Puigpunyent. També fou capellà del Manicomi Provincial (després conegut amb el nom de Clínica Mental de Jesús i més tard Hospital Psiquiàtric) des de 1933 al 1958 , aproximadament.

Bau

D

Cladera, Cristòfol

  • Person
  • Sa Pobla, 1760 - Palma, 1816

"Eclesiàstic, polític i erudit mallorquí. Fou tresorer i canonge de la Seu de Mallorca, cronista del Regne de Mallorca (1807), diputat per les Balears pel bàndol dels afrancesats durant la Guerra de la Independència (1808) i Secretari d'Estat i Ministre d'Interior durant el regnat de Josep I Bonaparte, rei d'Espanya. Té un carrer dedicat a sa Pobla amb el nom de "Tresorer Cladera" i és fill il·lustre de sa Pobla. Sa Pobla també té una escola amb el seu nom.

Era cosí de Miquel Josep Cabanelles Cladera. Anomenat "El Tresorer Cladera", estudià a l'Escola de Gramàtica de Sa Pobla "capellà Pere Josep Serra". Ingressa molt jove a la Universitat Literària de Palma on sortirà amb deu anys per entrar al Seminari Conciliar de Múrcia on estudiarà teologia. En acabar estudià a Oriola i es doctorà a València en Dret civil i canònic. Va rebre la tonsura el 1776. Entre 1776 i 1785 estava sota el benefici de la Catedral de Sevilla, que li va donar permís per viure a Cadis. Es traslladà a viure a Madrid, on començaria a escriure llibres. Va estudiar idiomes estrangers i va traduir de l'anglès articles d'escriptors i de personatges europeus i americans del seu temps. Va viatjar a molts indrets. Fou tresorer (1792) i canonge de la Seu de Mallorca, i cronista del Regne (1807). Va ser diputat per Balears i figura entre els afrancesats que el 1808 juraren l'Estatut de Baiona. Durant el govern de Josep I, va ser prefecte de la tercera divisió del Ministeri de l'Interior i secretari del dit ministeri. S'enfrontà al rei quan intentà treure d'Espanya diversos objectes del patrimoni nacional.

El seu domini de diversos idiomes (francès, anglès, italià, grec, llatí, hebreu i àrab) li permeté traduir diverses obres, entre les quals destaca el Diccionario universal de Física de Brisson. Fundà a Madrid el diari Espíritu de los mejores diarios literarios que se publican en Europa (1785-1791). Era coneguda la seva enemistat literària amb Leandro Fernández de Moratín.

En acabar la Guerra del Francès s'exilià a França, d'on tornaria en 1814 a Mallorca per defensar la seva canongia, que el capítol de Mallorca volia deixar vacant. A Palma fou acusat d'afrancesat pel Tribunal Eclesiàstic de Mallorca. Els darrers moments de la seva vida visqué a la seva possessió de Son Fe (Alcúdia). Morí al convent dels carmelites de Palma el 1816.

Cristòfol Cladera inspirà el personatge caricaturesc de Don Hermógenes a "La Comedia Nueva" de Leandro Fernández de Moratín. També és citat a "La corte de Carlos IV" de Benito Pérez Galdós. Al segle xx es creà el "Certamen periodístic sobre la figura del Tresorer, D. Cristobal Cladera Company". Durant els anys 60 el certamen es feia durant les festes de Sant Antoni."

Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Crist%C3%B2fol_Cladera_Company

Bull, Ole

  • Person
  • Bergen, Noruega 1810-1880

Virtuós violinista noriec.

Guasp i Gelabert, Bartomeu

  • AHUIB
  • Person
  • 1893-1976

Bartomeu Guasp i Gelabert (Alaró, 1893 – Palma, 1976), fou un sacerdot, historiador, escriptor i poeta mallorquí. Ordenat sacerdot l'any 1920, publicà articles i llibres sobre història eclesiàstica de Mallorca, entre els quals destaca La vida ermitana a Mallorca des del segle XIII a l'actualitat (1946).
El 1924, quan era capellà de l'església de Pòrtol (Marratxí), recopilà una llista dels capellans encarregats, vicaris 'in capite', ecònoms i rectors de l'església de Pòrtol, en un quadern manuscrit intitulat Notes vàries (recollides dels llibres i papers d'aquest arxiu vicarial) que podran servir per una Monografia històrica de l'Església de Nostra Senyora del Carme de Pòrtol que serví posteriorment el 1975 a mn. Cristòfor Tries i Serra per fer-ne la llista completa, en la qual Guasp hi figura entre els anys 1922-26.
Col·laborà en la publicació quinzenal Documenta. Noticias históricas i documentales referentes a la villa de San Juan, que es va editar des de 1941 fins al desembre de 1947.
Deixeble i admirador de Llorenç Riber i de Miquel Costa i Llobera, la seva obra s'adscriu a la tradició de l'Escola mallorquina i mostra especial atenció pels temes religiosos i paisatgístics. http://xurl.es/pcjxy

http://xurl.es/juhjx

Alcover i Maspons, Joan

  • AHUIB
  • Person
  • 1854 - 1926

Joan Alcover va néixer i morir a Palma (3 de maig de 1854 - 25 de febrer de 1926). Fou poeta, assagista i polític. Fill de família benestant, estudià batxillerat a l'Institut Balear, fou deixeble de Pons i Gallarza i condeixeble, entre d’altres, de Costa i Llobera, Joan Ll. Estelrich i Antoni Maura; es llicencià en Dret a Barcelona. Tornà a Mallorca i exercí llocs diversos en la judicatura. Fou diputat a Madrid pel partit liberal, liderat pel seu amic Antoni Maura.
Com a poeta cal relacionar-lo inicialment amb la Renaixença. La seva obra poètica estigué molt abocada a la reflexió íntima sobre el dolor i la tragèdia humana, que d'una manera o altra el perseguiren durant la seva vida: mort de fills, viudatge...
Alguna de les obres més famoses són: "La relíquia" (1903), "La Balanguera" (himne oficial de Mallorca).
"La serra", homenatge a Costa i Llobera., "Cap al tard", recull poètic (1909), "Poemes bíblics", recull poètic (1918), "Desolació", expressió dels seus sentiments.

http://goo.gl/2vxNJf

http://goo.gl/oLCmq6

Cardó, Carles

  • AHUIB
  • Person
  • 1884-1958

Eclesiàstic i escriptor. Estudià al seminari de Tarragona i fou ordenat el 1908. Es doctorà en teologia i en dret canònic a la Universitat Gregoriana de Roma i en filosofia a l’Acadèmia de Sant Tomàs. Fou canonge de la seu barcelonina el 1918. De jove col·laborà al diari tarragoní La Cruz i al setmanari vallenc Pàtria . Aviat esdevingué un elegant estilista i un intel·ligent apologeta. Fou un dels principals promotors a Catalunya dels moviments d’avantguarda cristiana: bíblic, social i litúrgic. Hereu espiritual d’aspectes fonamentals de la doctrina de Torras i Bages i fins de Balmes, excel·lí com a pensador i periodista, sobretot a través de La Paraula Cristiana , que fundà el 1925 i dirigí des de la seva fundació i que exercia una gran influència en el camp intel·lectual, i també d' El Bon Pastor , que fundà per renovar la pastoral i l’homilètica de la clerecia. Des del 1920 col·laborà a La Veu de Catalunya i als inicis d' El Matí i, escadusserament, a La Publicitat , Vida Cristiana , Quaderns d’estudi i Claror . Milità al moviment catalanista i participà en debats públics sobre temes polítics, socials i religiosos.

http://goo.gl/GSjMHG

Ribas Marquès, Ignasi

  • Person
  • Palma, 1901 - Santiago de Compostel·la, 1996

Químic orgànic.
"Estudià el batxillerat a l’Institut Ramon Llull i ciències químiques a la Universitat de València. S’inicia en la investigació sota la direcció del professor Antonio Madinaveitia a la Universitat Complutense de Madrid, on assoleix el grau de doctor.
Completa la seva formació a l’Institut Pasteur de París sota la direcció del professor E. Fourneau. El 1928 obté la càtedra de química orgànica a la Universitat de Salamanca, després a la de Santiago de Compostel·la, on resta fins a la seva jubilació l’any 1971. La seva tasca investigadora, de tota manera, continuà als Laboratoris de Química Orgànica del Consell Superior d’Investigacions Científiques fins al 1982, data de les seves tres darreres publicacions científiques al voltant de la síntesi d’anàlegs de l’hormona juvenil d’insectes. Morí a Santiago de Compostel·la el dia 31 de juliol de 1996.
Entre les distincions honorífiques concedides al professor Ribas Marquès hi figuren: Gran Creu de l’Ordre Civil d’Alfons X el Savi, Medalla d’Or de la Universitat de Salamanca, Premi a la Ciència de l’Excma. Diputació Provincial de la Corunya, Premi de Ciències del Consell Superior d’Investigacions Científiques de 1972, fill adoptiu i Medalla d’Argent de la Ciutat de Santiago de Compostel·la, Premi Xunta de Galícia d’Investigació Científica de 1987, Medalla Castelao de la Xunta de Galícia de 1991. Ha estat membre corresponent de la Reial Acadèmia de Ciències d’Espanya i Acadèmic de número de la de Galícia, així com membre de l’American Chemical Society i de diverses societats científiques europees.
El professor Ribas realitzà una brillant tasca investigadora a l’àrea de la química de les substàncies naturals, en especial sobre la química dels alcoloides, que es va traduir en la direcció de 68 tesis doctorals, la publicació de 135 treballs científics originals i la creació de l’Escola Compostel·lana de Química de Substàncies Naturals, de gran prestigi internacional. La major part de la seva activitat científica la va realitzar a Santiago, al Departament de Química Orgànica de la Universitat i als Laboratoris de Química Orgànica del Consell Superior d’Investigacions Científiques. D’entre els seus nombrosos deixebles, vuit han arribat a ser catedràtics d’universitat, investigadors en centres científics a l’estranger, professors d’investigació del Consell Superior d’Investigacions Científiques, professors de batxillerat i professionals de la indústria."

Font: https://www.uib.cat/digitalAssets/271/271351_cv.pdf

Results 701 to 800 of 3065