Mostrando 3055 resultados

Registro de autoridad

Castroviejo y Briones, Ramón

  • Persona
  • 1904-1987

Fill de Ramon Castroviejo Novajas, natural de Sorzano, que va ser un dels metges més populars de Logronyo, oculista de l'Hospital Provincial en els anys 30. Va cursar els seus estudis al Col·legi dels Germans Maristes, doctorant-se en medicina a la Universitat San Carlos de Madrid. Després de 4 anys treballant a la capital d'Espanya es va traslladar a Chicago amb una beca, on primer va treballar com a professor, per a posteriorment obrir la seva pròpia clínica. Més tard va treballar a la prestigiosa Clínica Mayo.

El 1936 es nacionalitzà estatunidenc. Llavors ja treballava a la Universitat de Colúmbia, on va romandre fins a 1952. Aquest mateix any va ser nomenat catedràtic de la Universitat de Nova York, on va romandre fins a la seva jubilació, el 1975. https://ca.wikipedia.org/wiki/Ram%C3%B3n_Castroviejo_Briones

Catany i Jaume, Antoni

  • ACAT
  • Persona
  • 1942-2013

Antoni Catany i Jaume va néixer a Llucmajor el 15 d'agost de 1942 i fou un fotògraf mallorquí de formació bàsicament autodidacta i "que un curs per correspondència, cap a l’any 1957, suposà l’inici d’un llarg i pacient aprenentatge que el portà a l’assoliment de veritables conquestes visuals, d’autèntics encontres amb la bellesa." Morí a Barcelona el 14 d’octubre de 2013. https://www.fundaciotonicatany.cat/?page_id=2

Cercle d'Obrers Catòlics

  • AHUIB
  • Entidad colectiva
  • 1877-1973

Els cercles d’obrers catòlics, entitats creades amb la finalitat d’afavorir l’associacionisme obrer de caràcter confessional, s’incrementaren notablement arrel de la creixent preocupació dels papes pels problemes socials, plasmada en diverses encícliques, en particular la de Lleó XIII '"Rerum Novarum" (‘Sobre les coses noves’) el 1891. El principal impulsor d’aquestes associacions fou el jesuïta Antoni Vicent, que creà els primers a Manresa el 1865. La tasca d’aquest religiós i els seus coreligionaris tengué una influència molt forta del francès Albert de Mun; tots donaren als cercles un caire alhora religiós, econòmic, recreatiu i instructiu. Aquestes entitats, en darrer terme, depenien del bisbe de la diòcesi.
El primer Cercle d’Obrers Catòlics que es fundà a Mallorca fou el de Palma el 1877. Es difongueren per tola l’Illa. El de Manacor, per exemple, que és dels primers, data de 1880. Un esborrany firmat per Quadrado, diu “trasformada la Sociedad Católica en otra titulada Circulo de Obreros Católicos” (1877).

Cid Rafael, Felipe

  • Persona
  • 1930-2015

Catedràtic d'Història de la Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva gran importància acadèmica rau en el fet d'haver estat el gran impulsor de l'Epistemologia històrica a Catalunya mitjançant les seves nombroses obres i de la Museologia mèdica, en fundar el Museu d'Història de la Medicina l'any 1979 a Barcelona. https://ca.wikipedia.org/wiki/Felip_Cid_i_Rafael

Cirera Prim, Jaume

  • Persona
  • Vic, 1907 - Palma, 1989

"Jaume Cirera Prim (Vic, 1907 - Palma, 1989) va ser un químic, genealogista i bibliòfil d'origen català instal·lat a Mallorca.

Titulat a l'Escola Tècnica de Terrassa (1930) i diplomat en genealogia i heràldica pel Consell Superior d'Investigacions Científiques (1968), residí a Mallorca des del 1931, quan la seva família passà a tenir, per ascendència paterna, la representació de les cases i llinatges dels Mas del Pla del Rei, Roig de Lluís, Serra-Poquet i Serra-Goiet. El juny de 1936 signà la Resposta als Catalans. Va ser membre de la junta directiva de la Societat Arqueològica Lul·liana i tresorer de l'Estudi General Lul·lià. Va ser membre fundador de la Unió de la Noblesa de l'Antic Regne de Mallorca (1955) i de l'Acadèmia Mallorquina d'estudis Genealògics, entitat que presidí (1986-89). Formà un arxiu i biblioteca molt complet en l'àmbit genealògic. Col·laborà en el Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana."

Ajudà a l'organització de la Biblioteca Bartomeu March

Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Jaume_Cirera_Prim

Cladera, Cristòfol

  • Persona
  • Sa Pobla, 1760 - Palma, 1816

"Eclesiàstic, polític i erudit mallorquí. Fou tresorer i canonge de la Seu de Mallorca, cronista del Regne de Mallorca (1807), diputat per les Balears pel bàndol dels afrancesats durant la Guerra de la Independència (1808) i Secretari d'Estat i Ministre d'Interior durant el regnat de Josep I Bonaparte, rei d'Espanya. Té un carrer dedicat a sa Pobla amb el nom de "Tresorer Cladera" i és fill il·lustre de sa Pobla. Sa Pobla també té una escola amb el seu nom.

Era cosí de Miquel Josep Cabanelles Cladera. Anomenat "El Tresorer Cladera", estudià a l'Escola de Gramàtica de Sa Pobla "capellà Pere Josep Serra". Ingressa molt jove a la Universitat Literària de Palma on sortirà amb deu anys per entrar al Seminari Conciliar de Múrcia on estudiarà teologia. En acabar estudià a Oriola i es doctorà a València en Dret civil i canònic. Va rebre la tonsura el 1776. Entre 1776 i 1785 estava sota el benefici de la Catedral de Sevilla, que li va donar permís per viure a Cadis. Es traslladà a viure a Madrid, on començaria a escriure llibres. Va estudiar idiomes estrangers i va traduir de l'anglès articles d'escriptors i de personatges europeus i americans del seu temps. Va viatjar a molts indrets. Fou tresorer (1792) i canonge de la Seu de Mallorca, i cronista del Regne (1807). Va ser diputat per Balears i figura entre els afrancesats que el 1808 juraren l'Estatut de Baiona. Durant el govern de Josep I, va ser prefecte de la tercera divisió del Ministeri de l'Interior i secretari del dit ministeri. S'enfrontà al rei quan intentà treure d'Espanya diversos objectes del patrimoni nacional.

El seu domini de diversos idiomes (francès, anglès, italià, grec, llatí, hebreu i àrab) li permeté traduir diverses obres, entre les quals destaca el Diccionario universal de Física de Brisson. Fundà a Madrid el diari Espíritu de los mejores diarios literarios que se publican en Europa (1785-1791). Era coneguda la seva enemistat literària amb Leandro Fernández de Moratín.

En acabar la Guerra del Francès s'exilià a França, d'on tornaria en 1814 a Mallorca per defensar la seva canongia, que el capítol de Mallorca volia deixar vacant. A Palma fou acusat d'afrancesat pel Tribunal Eclesiàstic de Mallorca. Els darrers moments de la seva vida visqué a la seva possessió de Son Fe (Alcúdia). Morí al convent dels carmelites de Palma el 1816.

Cristòfol Cladera inspirà el personatge caricaturesc de Don Hermógenes a "La Comedia Nueva" de Leandro Fernández de Moratín. També és citat a "La corte de Carlos IV" de Benito Pérez Galdós. Al segle xx es creà el "Certamen periodístic sobre la figura del Tresorer, D. Cristobal Cladera Company". Durant els anys 60 el certamen es feia durant les festes de Sant Antoni."

Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Crist%C3%B2fol_Cladera_Company

Colegio Médico Provincial Obligatorio

  • Entidad colectiva
  • 1918-1936

El 1918 es va crear, a partir del Real Decret de 15 de maig de 1915, el Colegio Médico Provincial Obligatorio, la col·legiació obligatòria per a tots els metges mallorquins que conviuria durant un temps amb el Colegio Médico-Farmacéutico, de caràcter privat. Un any després, ambdues entitats es fusionarien i naixeria d'aquesta manera el primer col·legi oficial de les Illes sota la direcció de la Diputació Provincial. La nova corporació heretaria la metodologia experimental i el positivisme empíric que caracteritzava la pràctica mèdica dels professionals del Colegio Médico-Farmaceutico, amb el prestigi que això suposava.
Entre 1918 i 1936 l'activitat científica i cultural del Col·legi va ser molt desigual. En el 1918, amb l'excepció dels estudis de la pandèmia gripal, es pot dir que va ser pràcticament nul·la. Els anys compresos entre 1920 i 1924 van ser de gran pobresa cultural. A partir de llavors, el ritme col·legial científic va experimentar una revifalla, que perduraria fins la dècada següent fins l'esclat de la Guerra.
Per a solucionar els problema de les mancances que caracteritzaven el sector, com la falta d'ajuda mutua entre professionals, l'escassa d'inversió material i econòmica i els incompliments freqüents de la legislació, es crearia, al 1918, la Unión Médica Balear, que permetria atorgar un ingrés considerable als associats. Poc després s'instituiria las Sociedades de socorros mutuos, per tal de millorar l'exercici professional i fixar nous reglaments que oferissin un servei metge de qualitat.
Els anys 20 i 30 de la nova centúria, l'activitat medicinal a la Província va estar encaminada a la lluita contra la tuberculosi, la promoció de bones pràctiques d'higiene, l'adquisició de nous locals socials, la participació al VII Congrés de Metges de Llengua Catalana i la creació de l'Academia de Ciencias Médicas, a la qual s'unirien com a membres tots els metges col·legiats.

Bibliografia:
• TOMÁS MONSERRAT, J.: El Colegio de Médicos de Baleares (1882-1982). Palma: Colegio Oficial de Médicos de Baleares, 1985
• TOMÁS MONSERRAT, J.: La organización Médica en Baleares. Los Presidentes (1882-1999). Palma: Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears, 1999

Colegio Oficial Médico-Farmacéutico

  • Entidad colectiva
  • 1882-1914

El Colegio Oficial Médico-Farmacéutico va ser la una institució creada a Balears a finals del segle XIX per tal de reunir sota una mateixa corporació els professionals de la medicina illenca amb l'objectiu de col·laboració mútua i compartir coneixements sobre la matèria.
Dins un context de guerra, paralització del tràfic comercial amb les colònies, pujada d'imposts, lluites polítiques i epidèmies, la medicina mallorquina, a principis del segle XIX estava en decadència, sense tenir en compte els diversos intents per donar a conèixer i propagar la vacunació contra la pigota. També la medicina peninsular es trobava en col·lapse, tot i que a partir de 1827 es va iniciar un canvi gràcies al pla de reorganització de Pedro Castelló, que atorgà a la medicina un caràcter absolutista.
Al març de 1831 naixeria la Real Academia de Medicina y Cirugía de Palma de Mallorca a fi d'institucionalitzar la professió mèdica a les Illes. Tot i resultar un primer estímul per a la seva organització, la realitat és que la precarietat que definia la pràctica medicinal d'aleshores es feia evident en la manca de recursos econòmics i l'ús de metodologies tradicionals i poc innovadores.
Per fomentar un avanç en aquesta ciència, destacar la importància social dels seus professionals i garantir una major efectivitat, al 1847 obrí les seves portes l'Academia Quirúrgica Mallorquina. Per tal d'aconseguir-ho, es presentaren treballs científics i discussions al respecte, es va formar un gabinet d'instrucció, s'incrementaren les relacions acadèmiques, s'atorgaren premis i es va vetllar per una bona moral facultativa.
Catorze any després es va fundar a Palma l'Ateneo Balear, entitat cultural que tenia com a objectiu reunir a les persones interessades en la Ciència, la Literatura i les Belles Arts; en ell, la major part dels socis eren joves animats desitjosos de treballar pel bé del seu país. Dintre d'aquesta associació, en el 1882 es creà la Subdirecció de ciències mèdiques, amb l'objectiu de que els seus integrants poguessin compartir coneixements i experiències. L'interès per integrar-se en la recent Subdirecció de medicina va augmentar ràpidament i es va manifestar en la gran afluència de metges recent llicenciats per inscriure's com a socis. Per a donar a conèixer el contingut de les conferències, els estudis realitzats i els casos clínics presentats es van començar a arxivar els casos llegits en les sessions; poc després, davant la necessitar de disposar d'una publicació de medicina pròpiament illenca, es va acordar la creació d'un diari de Medicina, Cirurgia i Farmàcia que fos, a més de científic, defensor dels interessos de la classe mèdica.
A partir del 7 d'octubre de 1882, la Subdirecció de Medicina de l'Ataneu Balear es va anomenar Colegio Médico-Farmacéutico i ocupà l'antic local de la desapareguda Academia Quirúrgica Mallorquina. Des d'aquell moment,el focus dels seus estudis van ser les epidèmies i endèmies de l'illa, examinant les seves característiques, discutint l'eficàcia dels remeis i explicant la manera més efectiva per pal·liar els seus efectes: lluita contra les infermetat contagioses (tuberculosis, diftemia, còlera, xarampió), introducció de l'electroteràpia com a especialitat terapèutica, conscienciació de la societat de la importància de la higiene pública, etc. A nivell cultural, es va crear la revista Balear de Medicina, Farmàcia i Veterinària (1884) i l'Instituto Balear de Vacunación Directa i es promogueren diverses activitats socials
El Real Ordre del Ministeri de Foment del 19 d'abril e 1895 va concedí al Colegio Médico-Farmacéutico el caràcter de Corporació Oficial, amb la condició de que havia d'estar al servei dels interessos generals i sense subvenció, a disposició de l'Administració pública, títol al que renunciaria tres anysdesprés per romandre com a entitat privada sota la protecció de la Ley de Asociaciones. Al 1989, mitjançant una Junta general extraordinaria, es va aprovar el "Reglamento para la Colegiaión de los Profesionales de Ciencias Médicas de Mallorca", en virtut del qual es va possibilitar formar part del l'Associació a tots els metges, farmacèutics i veterinaris de la illa, per tal de fomentar una mancomunitat de relacions i idees.
Durant tots els anys de la seva existència, una de les preocupacions constants del Col·legi ha estat la millora de la salut pública. Qüestions com la higiene pública, l'estudi de les aigües de ciutat, la millora de la sanitat després de demolició de les portes de Ciutat i la lluita contra les epidèmies van ser el focus d'atenció de molts treballs, articles i conferències organitzades per l'entitat.
Els metges del segle XIX de Balears, abans de dedicar-se a una parcel·la de la medicina o la branca quirúrgica, practicaven gairebé en la seva totalitat la medicina genal. Tot i així, a finals de la centúria, a mesura que anaren entrant els grans descobriments de l'època, aparegueren els primers especialistes (oculistes, analítics, ginecòlegs, odontòlegs, pediatres, etc). Un dels avanços més destacats va ser la introducció de la primera màquina de Raig X a Mallorca, a càrrec de Pedro Jaume Matas, al 1898.

Bibliografia:
• TOMÁS MONSERRAT, J.: El Colegio de Médicos de Baleares (1882-1982). Palma: Colegio Oficial de Médicos de Baleares, 1985
• TOMÁS MONSERRAT, J.: La organización Médica en Baleares. Los Presidentes (1882-1999). Palma: Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears, 1999

Colette Truyol

  • AHUIB
  • Persona
  • 1928-2004

Colette Truyol va néixer el 1928 a Marsella, on estudià piano al conservatori. Després es traslladà a Mallorca i continua els estudis musicals al conservatori de Palma, del qual fou professora titular. El títol superior de Música l'aconseguí al conservatori de València el 1950. Fou alumna, deixeble i difusora de l'obra del seu mestre, Antoni Torrandell. Es casà amb el fill del músic, Bernat Torrandell. Fill i nora del mestre Torrandell dedicaren la seva vida a difondre i interpretar l'obra del músic mallorquí arreu del món. A més a més, aconseguí la diplomatura en llengua francesa per la Universitat de Touluse.
Colette Truyol realitzà multitud de concerts per tot el món, sobretot, per tal de donar a conèixer les obres del seu sogre. Morií a Palma l'octubre de 2004.

Coll Bardolet, Josep

  • Persona
  • Campdevànol, 1912 - Valldemossa, 2007

"Josep Coll Bardolet va néixer a Campdevànol (Girona) el 7 de novembre de l’any 1912. En aquest poble va passar la major part de la seva infància, i fou aquí on va entrar en contacte amb el paisatge, una constant a la seva obra, i es va interessar per la pintura. El 1927 va ingressar a l’Escola Municipal de Dibuix a Vic i posteriorment a l’Escola Superior de Paisatge d’Olot. A causa de la Guerra Civil va haver de fugir a Girona i creuà la frontera dirigint-se cap a França, on va viure quatre anys fins que el 1939 tornà a Catalunya.

El 1940 va viatjar a Mallorca on quedà fascinat pels colors, la llum i els balls populars de l’illa, fent que en els anys següents realitzés constants viatges a Mallorca fins que definitivament s’instal·là a Valldemossa el 1944. Valldemossa es convertirà en la seva residència on durà a terme una important activitat cultural mentre seguirà desenvolupant la seva obra pictòrica.

El 2005 es va constituir la Fundació Cultural Coll Bardolet i el 2007 s’inaugura la seva seu a Valldemossa. Aquest mateix any, el 30 de juliol l’artista morí als 90 anys.

La seva obra inclou una gran diversitat de temes com el paisatge, els balls, la llum, les flors i l’abstracció, on l’exaltació del color i l’alegria de viure es transmeten amb fluïdesa. Destaquen les obres realitzades en colors blancs i nombrosos dibuixos, que reflecteixen les seves vivències sobre el paper. Va saber captar la fugacitat dels intents màgics. La seva obra és un cant a la naturalesa, a la tradició i a l’amor per la vida."

Font: http://fccollbardolet.org/?page_id=14753

Colom Bennàsser, Antoni "Colom"

Nat a Campanet, al carrer de Sant Miquel, el 20 de juny de 1909. Fill del comerciant i propietari Antoni Colom Pons "Colom" i Margalida Bennàsser Bennàsser, de Campanet. Casa amb Joana Móra Salas, de Porreres. Visqué al carrer de Sant Miquel, 8, i al carrer Major, 9. Comerciant. Fou delegat a Campanet de la Caixa de Pensions (1949-1971). Fou del Partit Regionalista i d'Acció Popular. L'11 de novembre de 1936 ingressà a Falange Española. Carnet provincial núm. 23.927. Carnet nacional núm. 161.237. El 5 de gener de 1937 el governador el nomenà batle de Campanet. El maig de 1937 deixà el càrrec per les seves obligacions militars. El 12 de juliol de 1938 la Delegació Local de Falange de Campanet informà que procedia d'"Acción Popular". El 12 de juny de 1939 l'escriptor Llorenç Riber Capins adreçà una carta al ministre de la Governació, Ramón Serrano Suñer, on denuncià les relacions del batle Pere Gual Seguí "Ronquet" amb la mestra Catalina Tortella Mascaró "de Cas Bord", proposà que el batle fos destituït i que Antoni Colom Bennàsser "Colom" tornàs a ser nomenat batle de Campanet. El batle Pere Gual Seguí "Ronquet" fou obligat a dimitir, però el nou batle fou el mestre Pere Mascaró Mascaró "Tiet", un dels més encesos militants de la "Vieja Guardia" de Falange Española a Campanet. Quan deixà Campanet va viure al carrer de Miquel Duran, 7 (Inca), i a Can Reial (es Mal Pas, Alcúdia). Morí a Inca el 27 de novembre de 1988.

Colom i Ferrà, Guillem

  • Persona
  • Sóller, 1890 - Palma, 1979

"Poeta, dramaturg i traductor.

De formació humanista, estudia llengües clàssiques al seminari amb Llorenç Riber com a mestre. L'any 1906 passa a l'Institut Balear i entre els anys 1912 i 1917 estudia Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. El 1918 va a Madrid a fer els cursos de doctorat. El mateix any publica el seu primer llibre de poemes, Iuvenília i comença les col·laboracions al setmanari Sóller. En tornar de Madrid s'estableix altra vegada a Mallorca i viu entre Sóller i Palma. L'any 1925 obté, per la primera versió del poema El Comte Mal, la Flor Natural dels Jocs Florals de Sóller. Amb Cançons de la terra (1947) guanya, l'any 1933, l'Englantina d'Or dels Jocs Florals de Barcelona. El 1936 fa de mantenidor del certamen. Durant la Guerra Civil, l'any 1937, funda, amb Damià Canals i Guillem Colom Casasnovas, el col·legi de segona ensenyança de Sóller.

L'any 1951 estrena Antígona al Teatre Romea de Barcelona. Entre els anys 1953 i 1962 dirigeix el col·legi de batxillerat de Sóller. La postguerra és un moment de gran producció literària de l'autor. D'aquest període són les obres Cançons de la terra (1947) i Ofrena mística (1949). Amb El Comte Mal (1950), és guardonat als Jocs Florals de Perpinyà i amb La terra al cor (1957), obté el Premi Ciutat de Palma de l'any 1956. En aquesta època també apareixen els poemaris Terra endins (1950) i Pedrís al sol i altres poemes (1956), així com les obres de teatre Cecília de Solanda, (1945) i Jaume IV de Mallorca (1955). L'any 1962 és distingit amb la Corona d'Argent de la Poesia Balear per la totalitat de la seva obra poètica, el 1963 és nomenat Mestre en Gai Saber i l'any 1965 l'Ajuntament de Sóller el proclama Fill Il·lustre. Primavera d'hivern (1969), La Cendra dels talaiots i Oda a Pollentia (1970) i L'agonia del camp i oda a la ciutat (1972) són els seus darrers poemaris. El volum de memòries Entre el caliu i la cendra apareix l'any 1972.

Tradueix obres de Frederic Mistral, d'Henry Wadsworth Longfellow, de Thomas Merton i de Luis de Camões, a més, entre d'altres, de les Silves d'Estaci, en col·laboració amb Miquel Dolç. Guillem Colom està considerat com un dels darrers representants de l'Escola Mallorquina.

Va ser soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana."

Font: https://www.escriptors.cat/autors/colomg/portic-guillem-colom

Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears

  • Entidad colectiva
  • 1882-Actualitat

El Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears és la continuació directe del Colegio Médico-Farmacéutico, fundat a Palma al 1882 amb la finalitat de “crear una subsección de ciencias médicas con el fin laudable de instruiré e ilustrarse mutuamente” (Acta fundacional, del 25 de febrer de 1882).
La nova associació va perseguir des d’un primer moment l’objectiu d’estudiar les endèmies i epidèmies en l’àmbit insular, examinant els seus trets, discutint l’eficàcia dels remeis i intentant aportar solucions per pal·liar els seus efectes. Per donar a conèixer el contingut de les conferències i els estudis realitzats pels socis, naixeria la Revista Balear de Medicina, Farmacia y Veterinaria, al 1885.
Al 1895, la Real Ordre del Ministeri de Foment de 19 d’abril va concedir al Col·legio Médico Farmacéutico el caràcter de Corporació Oficial, al servei dels interessos generals i sense cap subvenció, amb la obligatorietat d’estar sempre a disposició de l’Administració pública per intervenir en assumptes referents a la seva especialitat. Però l’entitat renunciaria tres anys després a aquesta consideració, dins un context de creació de Col·legis Oficials Metges i Farmacèutics arreu de l’Estat Espanyol, per romandre com una associació científica privada.
Al llarg de tota la seva existència, una de les preocupacions constants col·legiades va ser la de millorar la salut pública. Van ser nombroses les conferències sobre Higiene i Epidemiologia pronunciades cada any, un fet que queda evidenciat en els articles de la Revista Balear de Medicina d’aquells primers anys. Dins l’àmbit més especialitzat, destaca la introducció de la primera màquina de Raigs X a Mallorca a càrrec del doctor Pedro Jaume i Matas l’any 1898, que suposà una autèntica revolució per al diagnòstic d’infermetats.
Durant el 1918 s’han de remarcar dos fets: els esforços i treballs realitzats per integrar el Colegio Provincial Obligatorio en el Colegi Médico-Farmacéutico i l’escassa labor cultural duta a terme per l’entitat. Després de diverses reunions, s’instituiria finalment el Colegio Oficial de Médicos, amb la qual cosa la corporació quedaria desvinculada definitivament de la branca farmacèutica.
El començament i desenvolupament de la Guerra Civil va tenir una gran repercussió sobre la vida dels metges mallorquins. A nivell professional, la primera referència va ser l’Acta de reunió del 18 de setembre de 1936, per la qual la Junta directiva va decidir adherir-se al Movimiento Nacional i contribuir amb cinc-centes pessetes a la subscripció per recaptar fons. Es va optar per dissoldre el Col·legi de Metges i substituir-lo pel Sindicato gremial de Médicos y Odontólogos (14 de novembre de 1936), sota la presidència de les primeres autoritats de la província i de Mateu Palmer Ferrer com a President de la comissió ponent del gremi. Però el nou gabinet tan sols va mantenir la nova denominació durant un any ja que, en el 1937 es torneria a nomenar Col·legi Oficial de Metges de Balears.
Durant el desenvolupament de la guerra en sòl peninsular, especialment a Barcelona i València, molts metges mallorquins es van oferir a marxar voluntàriament al camp de batalla i prestar els seus serveis professionals de manera desinteressada. En els anys de Postguerra l’Organització Metge a Mallorca no quedà al marge del reajustament administratiu introduït pel nou govern: com a conseqüència, es creà un nou Consell Directiu i es fixaren les atribucions i obligacions del Col·legi, reconegut pel seu notori prestigi.
La necessitat de combatre la carestia alimentària provocada pels anys de guerra va ser l’objectiu principal del Col·legi durant la Postguerra, per la qual cosa va entrar en diverses ocasions en conversació amb les autoritats per millorar la situació de la població, especialment dels malalts. En aquesta direcció, va aconseguir la introducció de diversos articles alimentaris dins la dieta mallorquina, quedant com a principal responsable de la seva gestió i distribució.
A partir dels anys 60, les activitats de l’organització es van anar multiplicant. Va ser partícip en diversos actes i congressos, i va participar projectes de defesa col·lectiva com La Mutual Médica de Cataluña y Baleares i l’Igualatorio Médico Colegial (IMECO). Fins el 1965 no s’aconseguiria un edifici en propietat a Palma, i no va ser fins el 1971 que es va adquirir un immoble per a la comarcal de Menorca i fins el 1975, en el cas de Eivissa-Formentera.
Amb l’arribada de la Democràcia, el Col·legi ha sofert un replantejament continu i progressiu. Ha vist incrementada la seva vida cultural i social, ha incorporat nous professionals i especialitats i ha inaugurat nous centres hospitalaris, atorgant un accentuat dinamisme a la vida sanitària i corporativa de les Balears.

Bibliografia:
• TOMÁS MONSERRAT, J.: "El Colegio de Médicos de Baleares (1882-1982). Palma: Colegio Oficial de Médicos de Baleares", 1985
• TOMÁS MONSERRAT, J.: "La organización Médica en Baleares. Los Presidentes (1882-1999). Palma: Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears", 1999
• Història del Col·legi de Metges de les Illes Balears [en línia]. Col·legi Oficial de Metges. Illes Balears. Disponible a: http://www.comib.com/el-colegio/historia/

Resultados 601 a 700 de 3055