Mostrando 3065 resultados

Registro de autoridad

Cortès Cortès, Gabriel

  • Persona
  • Palma, 1903-1967

"Escriptor, advocat i polític. Llicenciat en dret per la Universitat de Múrcia, exercí d'advocat a Palma. Fou militant de la CEDA i s'afilià a la Falange. Va ser regidor de l'Ajuntament de Palma durant la Segona República i a començament de la dècada dels anys quaranta. Com a escriptor, es dedicà principalment al gènere dramàtic, però també conreà la narrativa, amb les novel·les L'altre camí (Premi Ciutat de Palma 1963) i Pel camí del vent (Premi Llorenç Riber 1966), i l'assaig històric, sobretot relacionat amb la qüestió jueva i, en concret, amb els conversos i xuetes de Mallorca, amb obres com Inquisición en Mallorca. Reconciliados y relajados (1488-1691) (1946), escrita en col·laboració amb Miquel Forteza Pinya, i Historia de los judíos mallorquines y de sus descendientes cristianos, publicada pòstumament el 1985. Fou col·laborador del Correo de Mallorca i del Diario de Mallorca, on signava amb el pseudònim Amadís."

Font i més informació: https://www.institutdelteatre.cat/publicacions/ca/enciclopedia-arts-esceniques/id2078/gabriel-cortes.htm

Keyserling, Hermann

  • Persona
  • Könno, 1880 - Innsbruck, 1946

"Filósofo alemán. Hizo sus estudios de Ciencias Naturales y Filosofía en Alemania y luego en Austria. En 1920 fundó en Darmstadt (Alemania) la "Escuela de la Sabiduría", cerrada más tarde por el régimen nazi. Keyserling es la figura más notable de la filosofía alemana contemporánea no académica. Sus obras han tenido una difusión mundial, especialmente los libros de viaje, donde las observaciones sobre las costumbres y la psicología de los pueblos van acompañadas de consideraciones filosóficas.

Su pensamiento filosófico gira en torno a una idea central: la filosofía no es una ciencia, saber dogmático o abstracto, sino que es la vida misma en forma de saber. Sólo con el renacimiento del espíritu antiguo de la sabiduría se comunicará al mundo un impulso espiritual nuevo, diferente del árido intelectualismo. Resuena en él el tema de la "filosofía de la vida", de Bergson, Simmel o Spengler. Sus escritos abarcan la ciencia: El conocimiento creador (1921); la religión: Inmortalidad (1920); el arte: La filosofía como arte (1920); la política: Presagios de un mundo nuevo (1926). Otras obras son: La filosofía del sentido, La vida íntima, Del sufrimiento a la plenitud, Diario de viaje de un filósofo y Norteamérica, libertada."

Font: https://www.biografiasyvidas.com/biografia/k/keyserling.htm

Ferrà i Juan, Miquel

  • Persona
  • Palma, 1885-1947

"Miquel Ferrà i Juan (1885-1947) fou un escriptor, poeta, crític i bibliotecari. Fill d’una família menestral mallorquina, el seu pare, Bartomeu Ferrà i Perelló –que va exercir en ell una forta influència–. En poesia va tenir com a mestre Costa i Llobera i com a companya Maria Antònia Salvà, amb la qual mantingué una forta amistat. Amb 19 anys fou premiat als Jocs Florals de Barcelona i començà a tenir contacte amb intel·lectuals illencs i catalans adscrits al Noucentisme. Fruit d’aquests contactes fundà i dirigí la revista cultural Mitjorn l’any 1906. Estudià Dret i Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona i el 1911 obté una plaça per oposició al cos d’Arxivers i Bibliotecaris.
Fou un gran defensor de Mallorca, del seu paisatge natural i urbà, de la literatura, pintura, música i del seu art en general. Tot això ho realitzà en innombrables articles escrits a la premsa diària o en revistes. Aquesta labor periodística fou bruscament interrompuda amb l’esclat de la guerra i la implantació de la Dictadura franquista que Ferrà va rebre en una actitud de militant silenci. A partir d’aquest moment va residir a Mallorca on ocupà la plaça de bibliotecari a la Biblioteca Pública Provincial."

Font: https://www.espaisescrits.cat/ca/qui-som/autors/miquel-ferra-i-juan
Més informació: https://lletra.uoc.edu/ca/autor/miquel-ferra/detall

Fontserè, Eduard

  • Persona
  • Barcelona, 1870-1970

"Meteoròleg, astrònom, sismòleg i doctor en ciències fisicomatemàtiques, Eduard Fontserè és el fundador de la meteorologia professional a Catalunya per la seva contribució com a promotor i director del servei Meteorològic de Catalunya entre 1921 i 1939.
Format com a doctor en Ciències Físiques especialitzat en astronomia, Fontserè va exercir la seva carrera docent a la Universitat de Barcelona en diverses etapes com a catedràtic de Geodèsia, Mecànica racional i Astronomia. Al llarg dels seus 100 anys de vida (Barcelona, 1870-1970), va assumir multitud de responsabilitats científiques a la Catalunya des de finals del segle XIX i fins d’adveniment de la dictadura franquista.
L’any 1893, a càrrec dels observatoris de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, organitza i presideix el Servei Horari Oficial de la ciutat. Des d’aquesta responsabilitat promou el projecte d’un observatori astronòmic al cim del Tibidabo que acabarà culminant en la construcció de l’Observatori Fabra l’any 1905.
Assignat al capdavant de la Granja Agrícola Experimental de la Diputació de Barcelona, al 1896 organitza la Xarxa Pluviomètrica de Catalunya i Balears i inicia la publicació d’observacions meteorològiques regulars. Com a president de la Societat Astronòmica de Barcelona absorbeix la xarxa de 224 estacions meteorològiques de Catalunya.
Director des de 1912 de la secció meteorològica i sísmica de l’Observatori Fabra, amb l’ajut de l’Institut d’Estudis Catalans crea l’any 1913 l’Estació Aerològica de Barcelona, la llavor del futur Servei Meteorològic de Catalunya. La Mancomunitat de Catalunya aprova la creació del Servei Meteorològic de Catalunya al 1919 i nomena Fontserè president a proposta de l’Institut d’Estudis Catalans, responsabilitat que exerceix al llarg de tot el període d’existència la de la institució fins a 1939.
Més enllà de l’àmbit meteorològic, Fontserè participa activament en la vida científica del país. Forma part de la Societat Geogràfica de Catalunya, l’Acadèmia de Ciències i la Societat Catalana de Geografia, i presideix l’Ateneu Barcelonès, la Societat Astronòmica de Barcelona, la secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans i la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques.
Així mateix, va publicar diversos treballs sobre astronomia al butlletí de la Societat Astronòmica de França i a les memòries de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Va ser admès com a membre de la Societat Sismològica Alemanya, de la Comissió per a l’Exploració de les Altes Capes de l’Atmosfera a Londres i de la Comissió Permanent de la Xarxa Meteorològica Mundial. Doctor honoris causa per la Universitat de Tolosa, la bibliografia de Fontserè es compon de 180 títols."

Font: https://recercaiuniversitats.gencat.cat/ca/03_ambits_dactuacio/commemoracions/eduard-fontsere-i-riba/

Mascaró i Fornés, Joan

  • Persona
  • Santa Margalida, 1897 - Coberton, Cambridge, 1987

"Joan Mascaró i Fornés va estudiar a l’Escola Superior de Comerç de Palma (1915) i fou secretari del Consolat britànic a Palma. A proposta del financer Joan March Ordinas acompanyà el seu fill Joan March Servera a estudiar a l’estranger. A Cambridge es va llicenciar en llengües modernes i orientals, especialitzant-se en sànscrit i en pali.
L’any 1930 fou lector a Oxford, els anys 1931 i 1932 fou vicerector del Parameshvara College de Jaffna (Sri Lanka). L’any 1935 es va instal·lar a Barcelona on va exercir de professor d’anglès a l’Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya i de professor de sànscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona.
L’any 1935 va publicar a “La Nostra Terra” la traducció del sànscrit al català del capítol XI del “Bhagavad-Gîtâ, episodi del poema èpic del segle VI ”Mahabhârata”.
Trobant-se a Mallorca, l’octubre de 1936 es va exiliar voluntariament, i s’establí a Cambridge on fou professor d’anglès a la Universitat i col·laborador en el “Bulletin of Spanish Studies”. L’any 1938 publicà la traducció del sànscrit a l’anglès dels textos religiosos hinduïstes “Upanishades”. L’any 1947 es celebraren a Westminter el Jocs Florals de la Llengua Catalana, dels que va ser mantenidor.
L’any 1962 va traduir del sànscrit a l’anglès el “Bhagavad-Gîtâ”, el 1973 la traducció del pali a l’anglès del “Dhammapada” que ja estaven editades en castellà a Mèxic. El 1982 se’n va publicar la versió catalana i el 1983, la del “Bhagavad-Gîtâ”. L’any 1986 aparegué la versió catalana de “Lamps of Fire” que havia publicat l’any 1954.
Les seves obres han influït en l’augment de l’interès per la mística oriental. L’any 1983 la Universitat de les Illes Balears el nomenà Doctor Honoris Causa i el 1985 la Ajuntament de Santa Margalida, fill il·lustre. L’any 1990, Joan Maimó Vadell publicà la seva biografia."

Font: https://biblioteca.uib.cat/oferta/biblioteques/son_lledo/joan_mascaro/biografia/

Monlau

Resultados 1401 a 1500 de 3065