Mostrando 3065 resultados

Registro de autoridad

Salvà

Valentín Terrers

  • Persona

Doctor i conegut Liberal va signar una carta en la qual felicitava "las Cortes" per l'abolició de l'Inquisició. Va ser atacat en un tumult al crit de "Viva la Fé" l'any 1813.

Pérez Villamil, Juán

  • Persona
  • 1754-1824

Fiscal de la Reial Audiència de Palma de Mallorca, des de 1787 fins a 1796; a l'any següent se li va donar el càrrec d'alcalde de Casa i Cort i en 1798, sent ministre Jovellanos, va ser nomenat regent de la Reial Audiència d'Oviedo, encara que no n'arribaria a prendre possessió, ja que de seguida va acceptar la magistratura de fiscal togat del Consell Suprem de Guerra.
Juan Gregorio Felipe Ramón Pérez Villamil y Paredes (Puerto de Vega, Principat d'Astúries, 1 de maig de 1754 - Madrid, 20 de febrer de 1824) va ser un polític asturià del regnat de Carles IV d'Espanya i Ferran VII. Destaca per haver estat l'instigador i autor intel·lectual del cèlebre Ban d'Independència o Ban dels alcaldes de Móstoles, que ha transcendit històricament com el document que va iniciar Guerra del Francès. https://ca.wikipedia.org/wiki/Juan_P%C3%A9rez_Villamil

Castroviejo y Briones, Ramón

  • Persona
  • 1904-1987

Fill de Ramon Castroviejo Novajas, natural de Sorzano, que va ser un dels metges més populars de Logronyo, oculista de l'Hospital Provincial en els anys 30. Va cursar els seus estudis al Col·legi dels Germans Maristes, doctorant-se en medicina a la Universitat San Carlos de Madrid. Després de 4 anys treballant a la capital d'Espanya es va traslladar a Chicago amb una beca, on primer va treballar com a professor, per a posteriorment obrir la seva pròpia clínica. Més tard va treballar a la prestigiosa Clínica Mayo.

El 1936 es nacionalitzà estatunidenc. Llavors ja treballava a la Universitat de Colúmbia, on va romandre fins a 1952. Aquest mateix any va ser nomenat catedràtic de la Universitat de Nova York, on va romandre fins a la seva jubilació, el 1975. https://ca.wikipedia.org/wiki/Ram%C3%B3n_Castroviejo_Briones

Cortada Macias

  • Persona
  • 1923-2012

El Dr. Cortada había nacido en Barcelona el 10 de octubre
de 1923 y se licenció en la Facultad de Medicina de la ciudad
condal. Tras establecerse en Palma de Mallorca con su esposa
Naty practicó la Medicina y la Alergología en la Clínica
Miramar desde 1979 hasta 1993.
El Dr. Cortada ha sido uno de los presidentes más
dinámicos e imaginativos de la historia de nuestra sociedad.
Con anterioridad al actual sistema de especialidades médicoquirúrgicas
y el correspondiente sistema MIR, las titulaciones
se obtenían por simple solicitud sin ningún tipo de acreditación,
a los correspondientes colegios de médicos. La Alergología
tuvo en aquel momento a un hombre que supo saltar barreras
e intereses de grupo y batalló lo indecible hasta conseguir
llegar a la inclusión de la misma en el registro oÀ cial de
especialidades (Ley de Especialidades Médico Quirúrgicas)
antes que muchos países europeos. A él se deben iniciativas
importantes como la edición del primer Tratado de Alergología
e Inmunología Clínica (en siete volúmenes), cuyo primer tomo
aparecería en 1986.
El Dr. Cortada fue asimismo el promotor y primer
presidente de la Fundación de la SEAIC, cuya presentación
en sociedad, tuviera lugar durante mi propio mandato como
presidente.
Durante varios años organizó periódicos simposios de
Alergia a medicamentos y de Asma, un Annual Meeting de la
José María Cortada Macías, ex Presidente
de la SEAIC
Academia Europea de Alergología y un Congreso Nacional
de la SEAIC. http://www.jiaci.org/issues/vol23issue1/Memoriam.pdf

Femenías Perelló, Juan

  • Persona
  • 1905-1962

Joan Femenia Perelló (Búger, 1905 - 1962) fou un metge mallorquí. Es llicencià en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona, i va tenir la seva primera consulta a Llubí, des de 1932 a 1934. Després va exercir com a tocoginecòleg a Inca fins a 1936.

Al començament de la guerra civil espanyola es trobava a Barcelona, on hi va haver de viure fins a 1938 i on va poder practicar la cirurgia d'urgències a l’Hospital Clínic de Barcelona juntament amb els doctors Piulachs i Usua. El 1943 va fundar a Palma la Clínica Femenia, ubicada al carrer de Joan Miró, que es dedicava fonamentalment a la ginecologia i a la cirurgia abdominal. Posteriorment, la clínica es traslladà a la seu actual del carrer de Camilo José Cela, on treballà conjuntament amb altres pioners de la medicina moderna de Mallorca, com ara els doctors Garau, Lluís Juncosa Iglesias i Fernández Billón, entre altres.

Ha estat pioner a Mallorca en la realització de noves tècniques quirúrgiques com la gastrectomia total, les recessions de càncer de recte per telescopatge sobre tub, l'extirpació de càncer d'esòfag per via transtoràcica o la manometria de vies biliars. També va habilitar a la seva clínica una sala d'operacions experimental de cirurgia cardíaca, on hi operava cans per experimentar-hi. El 1941, va presentar a l'Institut de Ciències, Arts i Lletres de París un treball sobre gastrectomia d'úlcera pèptica, premiat amb la medalla Vermeil. El 1943 va llegir en el Congrés de la Societat de Cirurgia del Mediterrani, duit a terme a Barcelona, la ponència «Contribució a la tècnica de recessió del càncer del recte», amb la qual va presentar una tècnica nova i original d'extirpació i anastomosi per telescopatge.

El 1957 va ingressar a la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma (ara Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears) amb el discurs «Conducta terapèutica enfront a hemorràgies massives d'estómac». A la seva mort, el seu fill Llorenç Femenia es va fer càrrec de la direcció de la clínica. El 2004 va rebre el Premi Ramon Llull a títol pòstum. https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Femenia_Perell%C3%B3

Grases Freixedas, Fèlix

  • Persona
  • 1954-

Fèlix Grases i Freixedas (Vilafranca del Penedès, 1954) és un químic català. Llicenciat en ciències i doctor en ciències per la Universitat de les Illes Balears, a la qual és catedràtic des del 1987. De 1988 fins a 1995 fou director del Departament de Química de la UIB, delegat per a la creació de l'Institut Universitari d'Investigació en Ciències de la Salut (IUNICS), primer director de l'Institut (2000-2003) i director del laboratori d'investigació en litiasi renal des del 1998.

Des de 1987 ha dedicat la seva tasca de recerca a l'estudi dels càlculs renals i a les calcificacions patològiques. Entre els treballs més importants cal esmentar l'elucidació del mecanisme de formació dels càlculs renals més freqüents, el desenvolupament d'un sistema d'anàlisi tipus estoig per valorar la capacitat de l'orina per formar pedres al ronyó i el descobriment de la gran capacitat del fitat per evitar el desenvolupament de càlculs renals i altres calcificacions patològiques. https://ca.wikipedia.org/wiki/F%C3%A8lix_Grases_Freixedas

Jordá López, Eduardo

  • Persona
  • 1928-2016

Licenciado en Medicina por la Universitat de Valencia, en Mallorca ejerció, además del citado cargo, el de jefe de traumatología y cirugía ortopédica de los hospitales de Son Dureta y la Cruz Roja. Es autor, entre otros, de los libros 'Manual del socorrista' y 'Fracturas de la extremidad proximal del fémur' y en 2006 obtuvo el título de doctor en Historia por la Universitat de les Illes Balears con una tesis sobre los médicos de Son Dureta. http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2016/02/06/muere-eduardo-jorda-lopez-traumatologo/1091584.html

Resultados 1301 a 1400 de 3065