S'estan mostrant 3065 resultats

Registre d'autoritat

Família Cas Metge Rei

  • Family

Els Cabot Rei, procedents de Bunyola, s'establiren a Can Rei a partir de 1677, unes cases i terres de Santa Maria del Camí, prop del Camí de Sóller i del Camí del Raiguer, confronten amb Son Montserrat i es Serral. Rafel Cabot i Borràs fou el primer doctor en medicina de la família, com ho foren el seu fill Rafel Cabot i Mates, el seu nét Joan Cabot i Pascual i el seu renét Antoni Cabot i Coll, pare del missioner Francesc Miquel Cabot i Serra.

Fèlix Campaner Rosselló

  • AHUIB
  • Person
  • 1798-1872

Fèlix Campaner Rosselló, magistrat, es casà amb María Josefa de Ferrates, amb qui no tengué descendència. Morí a Ciutat el 30 d’abril de 1872, a l’edat de 74 anys, amb testament que havia ordenat el 25 de febrer de 1859 i codicil que havia atorgat el 3 de desembre de 1867, ambdós davant el notari de Ciutat Gaietà Socies, en què, entre altres coses, deixà al seu germà Jaume Marià Campaner Rosselló la tercera part que li corresponia de Ca les Bernades o Cal Jutge. Després de fer diversos llegats en metàl·lic i en espècie, nomenà hereu universal usufructuari el seu germà Antoni Àlvar Campaner Rosselló i propietari, el seu nebot Àlvar Campaner Fuertes, fill d’aquest darrer, que heretà la resta dels seus béns, mobles i arrels, drets, accions, crèdits presents i futurs, inclosos els compresos en la part del fideïcomís que vengué a esser de lliure disposició seva, la seva llegítima paterna. http://xurl.es/wgq94

Polític. Diputat a Corts el 1841, 1843 i 1854. Aquell any va formar part de la junta provisional de govern de les Balears, després del pronunciament de Vicálvaro. Fou membre del partit Unió Liberal des de la seva fundació (1854).
GEM

Femenías Perelló, Juan

  • Person
  • 1905-1962

Joan Femenia Perelló (Búger, 1905 - 1962) fou un metge mallorquí. Es llicencià en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona, i va tenir la seva primera consulta a Llubí, des de 1932 a 1934. Després va exercir com a tocoginecòleg a Inca fins a 1936.

Al començament de la guerra civil espanyola es trobava a Barcelona, on hi va haver de viure fins a 1938 i on va poder practicar la cirurgia d'urgències a l’Hospital Clínic de Barcelona juntament amb els doctors Piulachs i Usua. El 1943 va fundar a Palma la Clínica Femenia, ubicada al carrer de Joan Miró, que es dedicava fonamentalment a la ginecologia i a la cirurgia abdominal. Posteriorment, la clínica es traslladà a la seu actual del carrer de Camilo José Cela, on treballà conjuntament amb altres pioners de la medicina moderna de Mallorca, com ara els doctors Garau, Lluís Juncosa Iglesias i Fernández Billón, entre altres.

Ha estat pioner a Mallorca en la realització de noves tècniques quirúrgiques com la gastrectomia total, les recessions de càncer de recte per telescopatge sobre tub, l'extirpació de càncer d'esòfag per via transtoràcica o la manometria de vies biliars. També va habilitar a la seva clínica una sala d'operacions experimental de cirurgia cardíaca, on hi operava cans per experimentar-hi. El 1941, va presentar a l'Institut de Ciències, Arts i Lletres de París un treball sobre gastrectomia d'úlcera pèptica, premiat amb la medalla Vermeil. El 1943 va llegir en el Congrés de la Societat de Cirurgia del Mediterrani, duit a terme a Barcelona, la ponència «Contribució a la tècnica de recessió del càncer del recte», amb la qual va presentar una tècnica nova i original d'extirpació i anastomosi per telescopatge.

El 1957 va ingressar a la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma (ara Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears) amb el discurs «Conducta terapèutica enfront a hemorràgies massives d'estómac». A la seva mort, el seu fill Llorenç Femenia es va fer càrrec de la direcció de la clínica. El 2004 va rebre el Premi Ramon Llull a títol pòstum. https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Femenia_Perell%C3%B3

Ferrà i Juan, Miquel

  • Person
  • Palma, 1885-1947

"Miquel Ferrà i Juan (1885-1947) fou un escriptor, poeta, crític i bibliotecari. Fill d’una família menestral mallorquina, el seu pare, Bartomeu Ferrà i Perelló –que va exercir en ell una forta influència–. En poesia va tenir com a mestre Costa i Llobera i com a companya Maria Antònia Salvà, amb la qual mantingué una forta amistat. Amb 19 anys fou premiat als Jocs Florals de Barcelona i començà a tenir contacte amb intel·lectuals illencs i catalans adscrits al Noucentisme. Fruit d’aquests contactes fundà i dirigí la revista cultural Mitjorn l’any 1906. Estudià Dret i Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona i el 1911 obté una plaça per oposició al cos d’Arxivers i Bibliotecaris.
Fou un gran defensor de Mallorca, del seu paisatge natural i urbà, de la literatura, pintura, música i del seu art en general. Tot això ho realitzà en innombrables articles escrits a la premsa diària o en revistes. Aquesta labor periodística fou bruscament interrompuda amb l’esclat de la guerra i la implantació de la Dictadura franquista que Ferrà va rebre en una actitud de militant silenci. A partir d’aquest moment va residir a Mallorca on ocupà la plaça de bibliotecari a la Biblioteca Pública Provincial."

Font: https://www.espaisescrits.cat/ca/qui-som/autors/miquel-ferra-i-juan
Més informació: https://lletra.uoc.edu/ca/autor/miquel-ferra/detall

Ferrà-Ponç, Damià

  • Person
  • Campanet, 1949

"Home polifacètic, té una llarga i exhaustiva trajectòria com a polític i com a investigador. Ha estat col·laborador de diverses publicacions i mitjans de comunicació com Lluc, Randa, Campanet, Estudis Baleàrics, Diario de Mallorca, Ultima Hora i Mallorca Socialista, on ha publicat articles sobre arts plàstiques, literatura, història i política, entre d’altres. Amb els anys, tanmateix, s’ha centrat en l’àmbit his­tòric, i més concretament en la història de la Guerra Civil al seu poble natal, Campanet. Així mateix, ha estat col·laborador i membre del Consell de Direcció de la Gran Enciclopèdia de Mallorca.

Fruit de tots aquests anys de feina, ha publicat «Cultura i política a Mallorca» (Randa, 1976-78), «Notes autobiogràfiques de Llorenç Villalonga» (Randa, 1983) i Escrits sobre Llorenç Villalonga (1994 i 1997), entre d’altres. És autor també de diversos estudis sobre la història i la cultura popular de Campanet, publicats parcialment a Gent de Campanet (1986 i 1997), Campanet. La Guerra Civil (1936-1939) (1987), Gent de Campanet. Veus d’un món perdut (2003) i Emigració dels campaneters a Europa (1871-1975) (2010). El 2010 publicà el primer volum de La Guerra Civil a Campanet. De la “Gloriosa” al “Glorioso”, que ara s’inclou en aquest llibre, juntament amb el segon volum que l’havia de seguir.

L’any 2012 Pere Antoni Pons l’entrevistà amb profunditat al llibre Damià Ferrà-Ponç. Cap al futur per la ruta de les arrels, un volum que recull la trajectòria personal i professional de Damià Ferrà-Ponç."

Font: https://www.lleonardmuntanereditor.cat/autor/damia-ferra-pons/
Més informació: https://dhac.iec.cat/dhac_mp.asp?id_personal=1048

Ferrer, Francisco

  • Person

Examinador, celador i censor de l'Academia Médico-Práctica de Mallorca. Acàdèmic numerari de Palma.

Resultats 1001 a 1100 de 3065